Text de caràcter pedagogicolúdic per tal de compondre dístics en llatí.
Segons Cobos: "La facilitat del mètode és inqüestionable, ja que l'única cosa que cal és saber llegir, comptar i escriure. Que és un mètode 'curiós', ho demostren els elements que necessitem per a la composició: un dau (d'altra banda no és imprescindible) i unes taules numèriques que s'adjunten al final de l'escrit. Però el que és realment curiós, valgui la redundància, i sorprenent és el fet que els hexàmetres i pentàmetres que en resulten són, amb alguns pocs errors [...] mètricament perfectes, correctes en la seva sintaxi i comprensibles quant al sentit. Un altre element interessant d'aquest mètode és la seva 'fecunditat', tal com diu l'autor, ja que és elevadíssim el nombre de possibles dístics diferents que resulten de la seva aplicació [...]. El número 3 que encapçala el tractat, ens fa suposar que segurament formava part d'una obra més àmplia, la naturalesa i temàtica de la qual són difícils d'esbrinar (un manual de retòrica? un recull de 'curiositats'?...). D'altra banda, és difícil d'assegurar si es tracta d'un original o d'una còpia, tot i que, per alguns errors del text, m'inclino més per la segona opció".
El mateix autor recorda el cas paral·lel de Pere Bes i Labet (Girona, s. XVIII), estudiat per Dolors Condom, "L'edició gironina de les Bucòliques de Virgili", dins Studia Virgiliana (Actes del VIè simposi d'Estudis Clàssics, 11-13 de febrer de 1981), Bellaterra, 1985, p. 247.
[Cobos 1992] |