Un dels texts que conté aquest ms. i que porta per rúbrica "Treballs y desditxas que an succeït en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona", ha estat objecte d'una edició crítica i acompanyat d'un estudi introductori de Pere Gifré i Xavier Torres. Ens basem en aquest per tal de completar la descripció del volum de Padrosa. Gifré i Torres detallen el contingut miscel·lani del ms., que aquí referim de manera temàtica:
1. Documentació genealògica i patrimonial referida a l'autodenominada "Casa de Domènech de l'Empurdà". Hi esmenten: transcripcions de comprovants documentals (privilegis, cartes o certificatòries; privilegi de ciutadania honrada de Barcelona, obtingut l'any 1634 per Pere Domènech, avi de Fèlix, traspassat el 1649 i majordom de l'Hospital de Roses; correspondència mantinguda per Pere Domènech, germà de Fèlix, militar, amb Gabriel Llupià, militar i de la nissaga dels procuradors reials dels comtats de Rosselló i Cerdanya; certificats de les graduacions militars de Pere Domènech, que participà en campanyes imperials de Leopold I contra els otomans i els hongaresos; referències notarials a documents no conservats.
2. Dues versions de la genealogia familiar: Una primera (p. 9-44) i una segona de posterior i més elaborada, encapçalada pels membres més destacats de cada generació (p. 577-607). De la descripció de Gifré i Torres es desprèn, per bé que no de manera explícita, que les pàgines intermitges entre ambdues genealogies corresponen al bloc que hem anomenat "1" pel que fa al contingut.
3. A les p. 608-691 hi apareixen noves referències familiars fins a la darrera anotació de 1803.
4. Relació de Fèlix Domènech al capdavant de la casa i patrimoni familiar (p. 184-230).
5. Referències i ressenyes de plets, sentències i altres afers familiars i patrimonials (p. 304-576).
6. Narració de "diferents treballs y desditxas que an succeit en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona", descrit a l'apartat Contingut.
Les notícies van seguides de notes centrades en Sant Feliu de Guíxols (p. 649-651, 657, 662-663, 665-673, 676-677, 682, 684-688, 701-707).
7. Presència de receptes remeieres al llarg de tot el ms.
Els "Treballs y desditxas" van ser compilats per Fèlix Domènech pels volts de 1690 a Sant Feliu de Guíxols. Narren els fets bèl·lics i d'altra índole que s'esdevingueren a Catalunya i a l'Empordà entre 1674 i 1691, essent particularment interessants les parts dedicades a les conegudes com a guerra d'Holanda (1674) i a la revolta dels "barretines" (1687-1689), junt amb d'altres notícies posteriors de caràcter local. Gifré i Torres situen l'empresa de l'autor del text, Fèlix Domènech i Ferrer, oriünd de Sant Feliu de Guíxols, a mig camí entre certs models literaris aristocràtics i el simple desig d'un pagès propietari, hisendat i molt probablement rendista rural (dotada la seva família de prebendes eclesiàstiques i emparentat amb els Llupià del Rosselló i amb els Llupià (Campllong), Ferrer i Real de Girona) de recollir notícies del seu temps per raons biogràfiques, familiars, testimonials i històriques: "o noto per [ser] cosa memorable y per haver-o vist [en] part", no estant-se l'autor d'enaltir sovint la "Casa Domènech de l'Empordà". Les memòries de Fèlix Domènech als "Treballs i desditxas", per bé que properes al model de cronista dels fets (cal assenyalar que a vegades no s'està d'intercalar i transcriure cartes i impresos públics en les seves memòries privades), pertanyen a un ms. molt més ampli i miscel·lani, que Padrosa anomena des d'un punt de vista arxivístic "Recull de documents i notes de la família Domènech", i que Gifré i Torres veuen com un "atapeït llibre de notes o de família de pagès" fruit d'una memorialística popular d'època moderna "prou impremeditada tant d'estils o registres com de materials o continguts". Aquests darrers veuen en el punt 4 del contingut, "el veritable objecte del Recull: la justificació davant els seus i els seus successors de la malaurada -i inevitable- disminució del patrimoni heretat", per causa de la guerra; bàsicament per causa de les rivalitats entre àustries i Borbons i les subsegüents guerres dites d'Holanda (1672-1679) i dels Nou Anys o de la Lliga d'Augsburg (1689-1697), però també a causa de deutes i litigis familiars per motius testamentaris. Finalment, Gifré i Torres consideren que una anàlisi de les receptes remeieres podria ser de gran vàlua per a l'estudi de la salut i la malaltia de la població (benestant) del periode.
Fèlix es casà amb Maria Serinyana i Cadaqués i tingueren cinc fills, per bé que no es tingui cap constància de l'evolució ulterior de la descendència ni del patrimoni de la família. Una anotació del ms. fa esment a la seva mort l'any 1696, mentre que una altra el situa l'any 1697 fent esculpir un nen Jesús a la capella de Sant Cugat del Far. Una darrera notícia de 1703 és protagonitzada per un "Fèlix Domènech". La data de la seva mort és, doncs, incerta. Gifré i Torres transcriuen les memòries dels anys 1674-1700 que corresponen als: (1) "Treballs y desditxas" (p. 231-303, completa) i (2) a algunes de les notícies referides al punt 6 de Continguts (p. 649-662, parcial).
[THT] |
