Inclosa, relligada cap per avall, al VIII dels Sacrae Cathaloniae antiquitatis monumenta aplegats per Jaume Pasqual (1736-1804).
Falsificació d'una acta notarial, per la qual Ramon Borrell, comte de Barcelona, concedeix el privilegi de noblesa a alguns súbdits que l'han seguit en la lluita contra els musulmans. és constituïda bàsicament per la llista dels nous homes de paratge, a imitació d'una concessió semblant de Carlemany que ja es documenta, en diferents versions, en ms. dels s. XV-XVI (cf. Repertori 1474-1620 I: 173; Iborra 2007), i de la llegenda de la creació dels homes de paratge difosa per Tomic; en última instància, segueix el model instaurat per la d'Otger i els nou barons i pretén justificar l'origen nobiliari de les famílies catalanes que hi apareixen. Un altre exemplar setcentista de l'acta que descrivim, a AHPB, ms. Miscel·lània, 61, llig. 1.
Transcrivim la part inicial de l'acta: "Ad notitiam omnium Christi fidelium volumus pervenire quod ego, Raimundus, Dei gratia comes Barcinonae, votum vovi adque in manu barcinonensis episcopi et aliorum episcoporum, videlicet gerundensis, ausonensis, qui tunc ibi erant praesentes, attendentes, considerantes vos, inferius nominati, in diversis occasionibus adjuvasse me in persequentes hostes sanctae fidei catholicae in jurisdictione mea existentes usque ad civitatem Cordubae et in aliis partibus, multa cum diligentia et animo explorato, et ob id me sentire videor vobis obnoxius et obligatus, qua de causa et in compensationem dictorum servitiorum deprecasse me quatenus vellerem vobis gratiam consedere gaudendi et fruendi privilegio militari et aliis [ms. AHPB privilegiis] et inmunitatibus quas gaudent, utuntur et fruuntur diversis vicecomites, vervesores et alii probi homines vulgariter nuncupati de casas de paratge, qui ab antiquo inde tempore Caroli Magnes, Dei gracia imperatoris, ad meam notitiam pervenire ipsum imperatorem concessisse similia gratia praedecessoribus vestris, prout constat et per me visum fuit scriptum, quod fere legere non poterat. Idcirco volens vos, inferius nominatos, ex predictis servitiis remunerare et mihi deprecata tanquam justa et rationi causa [ms. AHPB consona] vobis concedere gratis et ex mea certa scientia, per me et meos in dicto comitatu [ms. comitatibus] succesores, dono vobis et concedo inferius nominatis licentiam et facultatem utendi et fruendi dicto privilegio militari et aliis privilegiis, gratiis et immunitatibus quas gaudent, utuntur et fruuntur omnes vicecomites, vervessores et alii probi homines vulgariter nuncupati de casas de paratge, non obstantibus quibuscumque in contrarium forsan deductis seu in futurum deducendis. Quaequidem domus qua dicto privilegio militari et aliis privilegiis, gratiis et immunitatibus uti debent sunt quae sequuntur: primo videlicet la casa de Ramon de Santvicens". Segueix la llista de nobles, en català, fins al darrer: "ítem, la casa de Ramon de Marlès. Ad haec nos, superius nominati, laudantes, approbantes, ratificantes et confirmantes supradicta omnia et singula atque acceptantes, gratis et ex nostra scientia convenimus et bona fide promittimus vobis, dicto Raymundo Borrelli, comiti praedicto, quod semper et quotienscumque a vobis vel successoribus vestris in dicto comitatu fuerimus requisiti seu aliquis nostrum vel successores nostri requisiti fuerint, tam ad tenendum curias regias quam alias, quacumque alia ratione seu causa vobis vel successoribus vestris in dicto comitatu benevisa, comparebimus coram vobis et dictis successoribus vestris ad faciendum et complendum mandata vestra tamquam veri et fideles vassalli et subditi vestri. Et sic juramus [...]".
L'acta va ser autenticada el 1626 i 1628 pels notaris reials barcelonins indicats més amunt, probablement per ser presentada en alguna causa judicial, tal com s'esdevindrà més endavant en el plet entre Reart i Domènec, que es va jutjar a la Reial audiència a finals del XVII o principis del XVIII; el relator va ser Pastor i Móra, sobre el qual veg. BC, ms. 4046. Pel que fa a l'autenticació de 1626: Rafael Pellisser és documentat com a notari públic de Barcelona els anys 1613-1645; Lluís Collell menor, també notari reial i del monestir de Sant Pere de les Puelles, entre 1618-1656; Onofre Soldevila, en 1609-1645 (Cases 2001-2010: III, 140-144, 186-190, 107-110 respectivament; per al segon, ead. 1990: 447).
Pau Ignasi de Dalmases exposa els motius que té per dubtar de l'autenticitat del text, acceptada per Joan Gaspar Roig i Jalpí i discutida per José de Pellicer, en una carta en resposta a una de fra Miquel Goçalvo en què li demanava "que diga mi sentir sobre la fee de dicho privilegio, previendo que devo tratar de él en mis Anales" (1703; veg. BC, ms. 618, 11k).
[MTS] |
