[1] F. [1] "Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya y Conflent de Francesc Comte, notari de la vila de Illa, dirigidas al molt il·lustre y reverendíssim señor don Joan Terès, bisbe de Elna, del consell de sa magestat y elet per a bisbe de Tortosa". Sota: "Ex bibliotheca Stephani de Corbera. Anno 1620".
F. [2] [Pròleg d'Esteve de Corbera]. Inc.: "Al lector: són tan pocs los que de Catalunya se aplican a honrar sa pàtria escrivint las cosas d'ella". Expl.: "lo cuidado de tenir-los entre mos papers. Vale. Esteva de Corbera".
F. [3-5] [Endreça a Joan Terès]. "Al molt il·lustre y reverendíssim senyor don Joan Terès, bisbe de Elna, del consell de sa magestad, y elet per a bisbe de Tortosa. Francesch Compte". Inc.: "Han fingit los antics poetas, molt il·lustre y reverendíssim senyor, una deesa de tota sciència". Expl.: "al qual nostre senyor Déu, com pot, per molts anys guardar vulla. De Illa, a sinc de mars de mil sinc-cents vuytanta-y-sis".
F. 1-14 [Primera part]. "Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya y Conflent, de Francesc Comte". Inc.: "Los comtats de Rosselló, Conflent y Cerdanya són situats dins las montanyas Pyreneas". Expl.: "serà per emplear-me en prosseguir lo que ara deix per altre dia".
F. 14-66: "Segona part de les il·lustracions dels comtats de Rosselló, Conflent y Cerdanya, fetas per Francesc Comte. Proemi". Inc.: "és en nosaltres una conexensa natural intrínseca y un cert desix de saber totes les coses". Expl.: "començant lo pastor Rosselló a dir".
F. 15-16v: "Capítol primer, ab lo qual lo pastor Térmens vol provar Rosselló ésser de la Gàlia Narbonesa".
F. 16v-22v "Capítol segon, en lo qual prova lo pastor Rosselló no tan solament lo comtat de Rosselló, mes encara la França Narbonesa ésser poblada de hiberos espanyols, y comta los dos primers reys de Espanya".
F. 22v-23: "Capítol tres, ab lo qual prossegueix lo pastor Rosselló lo que·s seguí regnant Jubalda en Espanya".
F. 23-29: "Capítol quart, en lo qual se tracta lo que·s seguí en Espanya en temps de Brigo, Beto y·l primer Gerió, y de la seca de Espanya y de Isis, anomenada la gran Ceres".
F. 29-31v "Capítol cinc, ab lo qual se comta de la primera casa que·s fundà en la fidelissima vila de Perpinyà y de la mort de Osiris, de la vinguda de Aron y de la mort dels tres Gerions".
F. 31v-34v "Capítol sis, que comta la venjança féu Hèrcules de la mort de son pare Osiris, y de la mort dels tres Gerions, del rey Hispalo, del rey Hispan y de altres".
F. 34v-37v "Capítol set, en lo qual se compta de las amors tingué Hèrcules ab Pirena, y de las poblacions que féu edificar en estos comtats de Rosselló, Conflent y Cerdanya, y en la nostra Catalunya y en la França, del temple de Venus y mort de Pirena y de Hèrcules".
F. 37v-42v "Capítol vuit, ab lo qual se prova lo temple de Venus ésser a Fitó, y los tropheos de Pompeo al peu de la montanya de la Corbera, y Rosselló ésser antiguament anomenat Ceritània y ésser estat poblat per Hèrcules".
F. 42v-49v "Capítol nou, en lo qual se tracta de l'antic terme de la França y Espanya, hi es conclou ésser entre Fitó y Salces y no al cap de Creus".
F. 49v-51: "Capítol deu, en lo qual se compta los noms tingueren antigament los dels comtats de Rosselló, Conflent y Cerdanya".
F. 51-54v "Capítol onze, en lo qual se tracta del regnat de Héspero y de Atlant y de Sícoro, de la primera edificació de Roma feta per los espanyols d'estas valls".
F. 54v-57v "Capítol dotze, en lo qual se cómptan las gestas dels reys Sicano, Sicíleo, Luso, Sículo y del rey Testa, ab nova gent arribat en Espanya".
F. 57v-60: "Capítol tretze, en què tracta del regnar de Romo, de la fundació de València, de la vinguda de Bacho en Espanya y de la edificació de la ciutat de Jaca, de las montanyas del nom de Cadino".
F. 60-62v "Capítol catorze, en lo qual comta los fets de Palato y de Caco, anomenat per son propi nom Lisinya".
F. 62v-66: "Capítol quinze, ab lo qual se diu del que féu Caco en Itàlia y de la sua mort, de Hèrcules de Thebas, del rey Erithreo y del rey Gergoris y del rey Abides y moltes coses que·s seguiren en llur temps". Expl.: "per lo poc que·s comunicaven los uns ab los altros".
[2] F. 67-83v [Felipe de Puyvezino]. "Carta con un discurso de los Coponios romanos, de quien se pretende que descienden los Copones de Cataluña". |
