[1a] F. [1]: "Especulativa y theorema de arihtmètica per la enseñansa y doctrina de Joseph Bolló menor, jove adroguer, que comença lo present llibre vuy als 7 de janer de l'añy M.DCCXIV".
F. 2: "Prólogo al lector". Inc.: "Acostúman los autors que componen llibres lo manifestar al lector las causas que·ls oblígan a escríurer aquella obra y juntament exaltar aquell art o ciènsia que en lo llibre se ha de tractar, emperò en lo present llibre per no pertànyer a la mia ignorància tal obligació". Expl.: "que és de molts desitjada y de pochs adquirida y tal vegada, o tu discret lector, ets un de estos que més la ignóran".
F. 3-3v: "Dedica Joseph Bolló lo present llibre a la soberana protecsió de la gloriosa verge y màrtir santa Eulàlia ab la súplica següent". Inc.: "La debilitat de las mias forsas y la rudesa de la mia ignorància desmayarían sens dupte en una empresa". Expl.: "y totas quantas reglas de arithmètica arribaré a compèndrer tot ho atribuiré al ser-me vós la mia protectora y advocada y jo lo vostre més humil devot, Joseph Bolló".
F. 4-35: "Llibre primer en lo qual se enséñan difinidas ab clara y distingta demonstració las quatre reglas principals y generals de la arithmètica, que són sumar, restar, multiplicar y partir, ab altres diverses y subtils demandas y respostas, tant per enters com per trencats". Inc.: "Comensa la regla de sumar. Lo sumar no és altra cosa que juntar una o moltas partidas en una sola quantitat arithmètica". Expl.: operacions matemàtiques.
[2] F. 18 [Pere Pau Puig]. "La quartilla infrascrita, segons affírman diversos autors, fou dictada per Phelip Quart, rey de España, que per ser monarca tan poderós, tan catòlich y tan intel·ligent, és molt celebrada dels españols, y la glosa Pere Pau Puig". Inc.: "Di, contento, ¿dónde estás?". "Glosa". Inc.: "Sin duda que entre coronas".
[3] F. 18 [Teresa de Jesús]. "Santa Theresa de Jesús al divino Amor". Inc.: "Quando el amor está obrando".
[4] F. 18v [Teresa de Jesús]. "Letra que compusso la santa madre Theresa de Jesús al último de su vida. Estrivillo". Inc.: "Vuestra soy, para vos nací".
[5] F. 18v [Teresa de Jesús]. "Otra letra". Inc.: "Quien no sabe de penas".
[6] F. 18v [Teresa de Jesús]. "[ratllat: Otra] Quartilla". Inc.: "Olvido de lo criado".
[7] F. 18v [Teresa de Jesús]. "[ratllat: Otra] Quartilla". Inc.: "Si quieres que pene yo". Inc.: "Viendo un niño su arcaduz".
[8] F. 29 [Fra Iacopone]. "Admirable glosa del venerable fray Iacopo, llamada Contemptus Mundi". Inc.: "Cur mundus militat".
[1b] F. 36-36v: "Diversas preguntas y demandas per las quatre reglas generals dels trencats". Inc.: "Ja veus, discret lector, ab la experiència de las reglas passadas quant a cada instant se oferexen los trencats y, per consegüent, lo molt que importa per a què pugas rehixir". Expl.: "en la segona part se enseñaran las demandas de multiplicar y partir de trencats observant en tots la matexa disposició de la primera".
F. 36v: "Primera part". Inc.: "Regla primera. Pregunto: de quin trencat se han de restar 4/5 que lo que restarà aprés sian 7/8, en esta".
F. 43: "Interessos de monedas, midas, pesos y mesuras a rahó de tant per 100". Inc.: "Encara que ab las reglas y exemples passats de las demandas de multiplicar apar que estígan declaradas tota la diversitat de preguntas".
F.49 [Gravat]. "Lo verdader retrato de Jaume Martí Modonés, de edat de 7 anys y mitg, lo qual ha defensat diferents conclusions en Roma, de theologia, lleys, medicina, filosofia y altres ciències.
F-50-51 [Dibuixos de flors il·luminats a l'aiguada].
F. 56v: "Exemples de midir triàngols per la arithmètica". Inc.: "Si vols midir la àrea superficial del triàngol A.B.C. ab la suposició que los tres costats sian notoris".
F. 57-61: "Reglas de aritmètica ditas de las dos falças posicions". Inc.: "Esta regla de las dos falças posicions és tan univerçal per raó de la divercitat de proposicions y demandas que per medi".
F. 62-76: "Especulativa, prespectiva y plantas de arquitectura segons regla, enseñança y doctrinas de Vitruvio, Sebastian Serlio, Joan Darfà, Bramante y altres auctors". Inc.: "De la orde toscana y rústich ornament" [a sota es veu una il·lustració]. Expl.: "Los triángulos iguales constituidos sobre una misma base y hazia la misma parte están también entre unas mismas paralelas".
F. 87v-104: "Tractat de las sinch ordes de architectura". Inc.: "Trassa per a disminuir tot gènero de columnas, ço és observant tan solament lo rellevar del gruix de dalt aquella part o parts que disposa la orde de architectura que voldran usar en esta. Se'n lleva lo 1/8 a cada part que ab tot és 1/4 menos que la cana baixa, y tal és la regla de la architectura toscana" [a continuació un seguit d'il·lustracions].
F. 107v-118: "Figura de las 45 proposiciones selectas de Archímedes"
F. 118v-121v [Representació gràfica de diversos sistemes astronòmics]. "Systema de Pytàgoras que és de major antiguitat en las escripturas, la qual opinió seguiren Archímedes, Sorígenes [?], Hyparcho, Ptolomeo, Alfragano y Regiomonte" [a sota es veu la il·lustració d'un sistema d'astres on hi ha al centre la Terra]. Expl.: "Sistema de Copèrnico que lo segueixen en Suècia, Dinamarca y Moscòvia, suposant que lo sol és centro comúy la Terra en lo tercer cel, y més, que lo cel octau és inmòbil. Esta opinió y sistema també és seguida dels inglesos y olandesos y generalment de tots protestants contraris a la nostra santa fe cathòlica, al qual sistema segueixen més per oposar-se al sants preceptes de dita santa fe que no perquè compréngan ells lo contrari del que nosaltres seguim, y esta és la opinió condemnada per nostra santa mare Iglésia". [Al costat hi ha una il·lustració del sistema copernicà.] [Nota: al sistema de Pitàgores segueixen els sistemes d'Alfons el Savi de Castella, el de Plató i Porphirio, el de Ticho Brache i Longomontano [Christià Severino], el de P. Ricciolio S. I., el dels egipcis i el de Copèrnic].
F. 122v: "Signum magnum aparuit in celo. Señal del cel que ab grandíssim estruendo aparegué als 25 de desembre, dia de Nadal de l'añy 1705 a las 5 horas de la tarda. Fou cosa molt orrorosa, així per trobar-se lo emisferi ben clar y ceré com per lo gran rimbombo y resplandor que féu. Y segons havem observat se pot dir que era presagi de las misèrias y calamitats que ha patit y pateix tot lo regne de España y més en particular lo principat de Cathalunya fins lo present añy de 1717". [El text acompanya una il·lustració. El final del text ha quedat mutilat per la cisalla]
F. 133v-135 [Dibuixos il·luminats a l'aiguada que mostren els baluarts de Barcelona i les bretxes que hi obriren els atacs del les tropes del duc de Berwick el 1714].
F. 136-155 [Col·lecció de gravats]
F. 137 [Documents, notes i cartes]. [Nota sobre misses celebrades l'any 1734]. "Nota de las missas celebradas en la parròquia de Castellet [ratllat: a intenció de] per descans y repòs de la ànima del qº reverent Joseph Altet, prevere beneficiat que fou de la iglésia parroquial de Arbós. Se han celebrat fins 31 de janer inclusive de 1734 missas 22". Expl.: "Se han celebrat per lo any 1734 fins als 10 de agost inclusive per lo sobredit Altet dinou 19".
F. 137v [Carta de 1738]. "Mt Rr, Sr. Dr. Joan Puig y Ferrer, germà meu". Expl.: "com li suplico en est col·legi del senyor bisbe de Barcelona, vuy als 15 de setembre 1738. De V.M. servidor y germà Pere Pau Puig. [Nota:] Carta que vulgarment diuen de cumpliment, sinó que és carta de un germà seu que real y verdaderament desitja emplear-se a son servey y que prega a Nostre Senyor Déu". Es tracta de la transcripció d'una carta, datada.
F. 138 A [Registre de rebudes, de l'any 1733]. "Copia de las rebudas firmadas per lo reverent Dr. Joan Francisco Pomada, prevere, a favor del doctor Joan Baptista Caset. Rebuda primera. Yo, lo baix firmat, y rebo del senyor doctor Joan Baptista Casas la quantitat". Expl. [quarta rebuda]: "y finirà als 22 de abril de 1736 y per fer lo ver fas la present vuy als 12 de novembre de 1733. Doctor Joan Francisco Pomada, prevere".
F. 140: "Compte de la càrrega se fa lo doctor Casas per los lloguers de la casa a rahó".
F. 141-141v [Currículum del doctor Joan Baptista Bolló, presentat per mossèn Josep Arbós]. "Joseph Arbós, notario. Circunstancias y méritos que acompañan al doctor Juan Bautista Bolló, clérigo natural de esta ciudad de Barcelona. La edad es de 27 años no cumplidos. Sus estudios consisten en que después de passada la gramática passó también el curso de filosofía". Expl.: "Débese añadir a todo lo dicho que sus padres están imposibilitados de poderle tomar beneficio alguno que sea bastante para ordenarle, por falta de medios, antes al contrario, pues dicho doctor Bolló ayuda a sus padres de todo lo que gana en sus estudios (aunque poco) y les socorre en quanto puede".
F. 142: "Nota dels diners que havem gastat per lo tocant a las butllas de la rectoria de Castellet".
F. 142v: "Tanteo del que poden valer los trastes de casa venuts en encant públich o secret reservant-nos lo més necessari y convenient. Primo, per lo taulell, capsas y demés fustam sols contaré".
F. 156-159v: "Parte de la ortografía de la lengua castellana recopilada de la compuesta por la Real Academia Española en su tercera impresión del año 1763". Inc.: "A. Ni en pronunciación ni en escritura de esta letra no se ofrece cosa que notar". Expl.: "Z. La z se ha de usar antes de las vocales a, o, u en que tiene su particular pronunciación [...] se acostumbra, no obstante, escribirlos con c, conforme a su origen, como paces, veces, felices, voces, luces: lo que también se observerá en los derivados y compuestos, como pacífico, apaciguar, felicidad, lucido". |
