Icart esmenta el ms., amb l'advertència que Roig i Jalpí no copia íntegrament els documents que conté el seu model, un volum de l'Arxiu capitular tarragoní que és també la base de l'edició moderna (Blanc 1951: I, XXVIII). A la llista de ms. d'Icart cal afegir: BC, ms. 312, 3833; AHCB, ms. B-10; Poblet, ms. 190/5 (fragment sobre Pere d'Albalat). Als Sacrae Cathaloniae antiquitatis monumenta, compilats pel pare Pasqual, hi ha versió castellana d'un fragment (BC, ms. 729/2, f. 61-67: "Vida de don Juan de Aragón, escrita por el canónigo de Tarragona Blanch, cap. 31 de su archiepiscopologio"; al marge: "Traducido del catalán por mala mano"; un altre extracte al f. 192v, amb una nota sobre l'autor).
Transcrivim el pròleg de Roig i Jalpí: "Lo il·lustríssim y reverendíssim señor don fra Joseph Sànchiz, vui digníssim archabisbe de Tarragona, primat de las Españas, per sa benignitat fou servit de remètrer-me per un religiós carmelita descals lo original manuscrit que conté lo archiepiscopologi de aquella santa iglésia que ab gran diligència treballà lo doctor Joseph Blanc, canonge de dita iglésia, home molt erudito, verdader y no menos versat en las coses d'ella, axí modernes com antigues, recondides en sos archius. Anomenave aquell grave doctor a esta obra sua 'lo coxí', segons me escrigué lo mateix señor archabisbe en sa carta de 19 de juñ del corrent añ 1684, y ab molta rahó li donà lo canonge aquest títol, perquè axí com sobre lo coxí descança lo cap y dorm un home descançadament, axí qualsevol historiador de las cosas de Cataluña, y en particular de la ciutat de Tarragona, porà descançar en esta obra, perquè en ella estan contengudes quantes notícies se poden desijar, y las gozarà sens ningun treball; y yo ab rahó lo anomeno 'dormi secure', perquè essent, com ho és, verdaderíssim lo que ell refereix, no tindrà sinó que escríurer-ho sens averiguació de la veritat y restar segur y dormir en bon son de que no aurà faltat a ella. Lo rebí lo dia de la Ascenció de nostre Señor al cel, y después de aver-lo llegit ab atenció, considerant lo valor de la obra y quant digna és ella de tota estimació, vulguí enseñar lo gran aprècio que se'n deu fer aplicant-me a copiar-lo de ma pròpria mà, que és estat pèndrer un gran treball per a tenir ab ell un gran descans y honrra; la qual còpia és estada feta en espai de un mes y la he acabada a 11 del corrent mes y añ, esto es, de juliol 1684. és veritat que en algunes de les coses antigues que tracta, com són 'lo del arçobispado de Tarragona en san Agathodoro, en que se vale de los escritos que corren impresos con nombre de Juliano, y lo que dize de san Hermenegildo, en que cita y se vale de los que se han divulgado con nombre de Marco Máximo, y en otras partes', però açò no importa cosa contra son crèdit y estimació, primerament perquè és cert que los que compongueren aquellas obras ab nom de tals autors posaren en ellas moltes coses verdaderes que trobaren en llibres impresos y manuscrits, si bé en entre elles embolicaren molts fingiments, ab què del tot no són despreciables y en no pocas coses diuhen veritat; segonament, perquè quant lo canonge escrigué estos capítolls corrían aquells chrònicos en bona fe y no se'ls avían apurades les ficcions que en ells se tròban, y ab esta fe les escrigué lo canonge Blanch, la qual, si agués sabut que eren fingits, no se fóra valgut d'ells, com fàcilment se llança de vèurer en la integritat ab què escriu les demés coses contengudes en esta sa obra. Lo mateix se m'ofereix dir aquí de Pujades, que se valgué dels escrits que en nom de Beroso, caldeo, tragué a llum ab sos gran[s] commentaris Juan ànnio de Viterbo, de l'orde de predicadors, mestre que fonc del sacro palàcio en temps de Alexandro VI, ab los quals porta los reys antichs de España y refereix moltes coses reprobades, perquè en son temps corria aquella y les demés obras que ab nom de altros autors van en aquell volumen axí mateix ab bona fe, fins que·s començaren a descubrir aquells enrredos y escrigueren contra ells alguns actors de bona fama y opinió com don Antònio Agustín, archabisbe de Tarragona, y altres antes y després d'ell. Y no sols Pujades y lo canonge Blanch se han valgut d'estos autors supuestos, sinó que altres de gran nom, ab la mateixa aprehensió de que són verdaders, los han admesos en ses històries, y per açò no són despreciables ni despreciats, perquè en lo demés que escrigueren digueren molt bé, com Florian de Ocampo, fra Juan de Rihuerga, de ma sagrada religió, don Llorens de Padilla -que cita molt a menut a Rihuerga-, Carrillo y altres molts, que seria penosa molèstia aver-los de anomenar aquí tots, perquè són moltísims. Fas esta recomendació de aquest archiepiscopologi -que ja, com tenia obligació, he tornat al señor archabisbe per mans del doctor en un dret y altre Francisco Vartemon-, perquè si després de mos dies cau en mans de algun curiós y afficionat a la història o en alguna llibreria de algúdels convents de la província de ma sagrada religió o de altres, sàpian lo que ell és y lo estimen tot lo que ell és digne de estimació, perquè molts manuscrits se són perduts totalment, y se n'han fet cofrets y papers de embolicar dolsos y pebre y sabó, per no conèixer-los ni saber lo que eren aquells en mans de qui arribaren, que és estat viva llàstima y gravíssim dañ de moltes ciutats, províncies y llinatges. Y sé yo que lo doctor Joseph Corts, ardiaca de Santa Maria del Mar y canonge de la santa yglésia de Barcelona, essent archiver de aquell archiu, vené algunes carretades de papers y pergamins antichs a adroguers y llibreters, que fan ara molt gran falta, perquè en ells estaven moltes antigalles que ara no·s tròban y se pagaria ab molt or lo trobar-les, que, cert, fonch acció desatinada y que no la podia fer sinó un home molt ignorant y que no tenia siquiera una llantilla de enteniment, y deu plorar-se molt aquell desatino. D'esta incúria en conservar les memòries antigues que·s tròban en los documents de aquells temps en pergamins y papers y en llibres manuscrits, se lamenta lo venerable pare fra Antoni Vicens Domènec en son Flos sanctorum de Cataluña, dient en la història de la vida de sant Ruffo, primer bisbe de Tortosa, que si agués tardat alguns añs en fer aquella obra, moltes coses de les que en ella diu no las auria pogudes escríurer, perquè cada dia se van perdent, per negligència de qui deu guardar-los, los monuments antichs. Yo tinguí ventura -y la ha tinguda tota Cataluña- de no tardar dos añs més en trobar lo àureo Llibre dels fets de armes de Cataluña que escrigué lo doctor Bernat Boades, rector que fonc de Blanes, pàtria mia, perquè estave en una golfa de la casa de Puigvert, en esta vila, que la possehia ma cusina Francisca de Puigvert -que després fou Seguí-, ahont estan los manuals y papers de la notaria de Blanes; y sobre aquell llibre donave una gotera de la teulada, que tenia ja podrits molts de aquells papers, y entre ells aquest llibre se anave perdent, que, a no tenir molts fulls blanchs antes de la matèria y ser lo paper molt grosser, la aigua lo auria consumit dins breu temps; però fonch sort encontrar yo ab ell a temps, que estave tal que, aunque ab treball puguí copiar los primer y segon capítols y part del tercer, en fin lo puguí copiar, que·l posí en la màniga de l'hàbit y me'l ne portí, sens dir cosa a persona alguna, en lo estiu de l'añ 1673, y lo vaig copiar, y lo tinch en son propri llenguatge y traduït en llengua castellana, tot en un volumen, en la mia llibreria. és una obra de or, aunque hi ha alguns engañs que lo autor en algunes de ses narracions patí, a què tots los escriptors de història estan subjectes, majorment aquest y los demés que escrigueren quant encara no avia arribat per estas parts lo artifici de la estampa; y Boades acabà son llibre a 11 de noembre de l'añ 1420. Vale et vive. Fra Juan Gaspar Roig y Jalpí, chronista de sa magestad en tots los regnes de la Corona de Aragó" (f. 1-2v).
[1]: el cap. 42 conté unes "Notas marginales que en este lugar se hallan en el original, de mano del illustrísimo y reverendísimo señor don fray Joseph Sánchiz, oi arçobispo de Tarragona", sobre Ferran de Lloaces (f. 165v-166v).
[3]: "Algunas d'estas notas estan un tant confuses, però ninguna d'ellas és despreciable, y deuhen-se mirar en la casa consular d'aquesta ciutat los llibres ahont se tròban, y Diago en los llibres de la Història dels antichs comptes de Barcelona diu moltes coses de les que aquí estan presentades" (f. 196).
[MTS] |
