F. 1-[3] (p. 1-5): "Controvèrzia sobre la perfectió de l'idioma català". Inc.: "Antes de entrar al contravertible, suposo primer com indubitable que la varietat o multiplicitat de llenguas o idiomas és opprobi de la naturalesa humana, pues en propietat és pena y suplici que Déu adjudicà condigne a la supèrbia y rebel·lió dels qui edifficàban la torre de Babel, confonén-los las llenguas". Expl.: "precidint en quant puga de aquell effecte natural que sol ofuscar a la rahó, sens la qual no·s pot enquantrar la veritat, passo a disputar què havem de sentir de l'idioma català, lo que executaré per los següents paràgraffs".
F. [3-20] (p. 5-39): "Paragraphus primus: de la extenció local de l'idioma català". Inc.: "La perfectió de un idioma és en dos maneras, una intrínseca y essencial". Expl. ["Paragraphus 9. Corolaris de tota la obra"]: "y en lo cor de Catalunya se troban escolas ahont los matexos catalans múltan y castígan als jóvens que pàrlan per descuit en llengua catalana".
F. [25-26] (p. 49-51): "Additamén al tractat". Inc.: "Entre lo número 2º y lo número tercer del paràgraf 1 no puch escusar las paraulas del verídich historiador Ramon Montaner en sa chorònica del rey don Jaume primer, que escrigué en lo any 1325". Expl.: "pues ja no conexen los castellans aquest vocable 'neta', que en català significa 'llímpia' o a lo menos està poch en ús; y encara lo pare Miquel de Salas, en un sermó de santa Isabel, reyna de Ungria, imprès lo any 1690, parlant de la perla la anomena llímpia y neta".
F. [27-31v] (p. 53-[62]): "Notas per addició". Inc.: "'Angeli, archangeli' se pronuncia en català ab g y no ab j, com la pronuncían los castellans, que dihuen 'anjeli', 'archanjeli', com la píntan los missals y breviaris. Es transgredix lo idioma llatí, que és lo que té la Iglésia ja essentat". Expl.: "assí per la templança del menjar, del vèurer y vestir y sense reparo ningun en us de la llengua catalana per ésser també templada axí com en los demés costums, y en particular tenint tanta extenció de regnes com tenia y en ells tens estessa".
F. [33-33v] (65-66): "D hombre no te dize". "Déu deu deu: esto no és imperfecció sinó gala de la llengua y no sé si será encontrar-o en altre llengua, esto és tres diccions juntes y tíngan diferent significat y pronunciació no sols pronunciadas, sinó també escritas, pues la primera, 'Déu', se expresa ab la lletra majúscula". Expl.: "Dios debe diez, y en català, Déu deu deu, se pot dir: lo Señor deurà satisfer deu, sa Magestat tindrà de pagar deu".
F. [34-34v] (p. 67-68): Inc.: "Dos casats viscayins des de aquell regne a Cataluña una filla que era sorda y muda de naxament y, posant-la als peus". Expl.: "al punt comensà la noya a parlar en llengua viscayina clara y distintament. Tractat del doctor Joseph Bonete , canonge reccioner de la santa iglésia del Salvador de la ciutat de Zaragoza en lo llibre Gracias de la gracia, pàg. 197, imprès en Zaragoza lo any 1706".
F. [34v] (p. 68) [notes]: "Crusca provenzale, donde se prueve que la lengua toscana á prendido de la provensale: ésta y la catalana es una mesma cosa". "El author de dit llibre és don Anton de Bastero, sagristà y canonge de la santa iglésia de Girona. Imprès en Roma lo any 1724". |
