• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 1108

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de la Universitat

Signatura: Ms. 32

Signatures antigues: 21-4-7, 2-4-28, x-8-14/15

Data: XVIII

Llengua:  Catalā

Suport: Paper

Mides: 215 x 156

Folis: F. 1-274 en llapis (antiga: 1 + p. 1-540 en ploma)

Copista: 

Enquadernació:  Pergamí

Llom: "San Matías. Obras espirituales. Tomo 2ē"

Procedència:  Del convent de Sant Josep, de carmelites descalįos, a Barcelona

Estat de conservació: 

Ornamentació: A tota pàgina. Notes marginals

Matèries: Espiritualitat , Teologia

Autor:  Antoni de Sant Maties [Carbó] (1595-1668)

Títol:  Obres espirituals

Contingut

F. 1: "Obras espirituales del venerable padre fray Antonio de San Mathías. Tomo segundo".

[1] F. 2-33v (p. 1-66): "Quintas esèncias de esperit. Resolució de alguns dubtes tocants a l'estat de la quinta essència de l'ànima". "Dubte 1, com crida Déu a l'ànima perquè·s dispongue per a dit estat y com ella correspongue". Inc.: "Com, segons fe, tot y qualsevol bé y do perfet vingue de dalt baixant del Pare de las llums, y dit soberà y amorós Pare sie lo que misericordiosament crida, mou y tira per a si las ànimas". Expl. ["Dubte 9 és: estant patent lo Sanctíssim Sagrament, si l'ànima se ha de estar ab lo Sanctíssim o si se ha de estar ab qui té dintre, que és Déu"]: "que tota la hermosura de perfecció de què goza l'ànima perfeta li ve de dintre: o, pus dintre amable, dols, suau, amorós, preciós y dichós, la divina magestad per ser qui és nos vulle donar a provar, experimentar y gozar. Amen".

[2] F. 35-45 (p. 67-87): "Altres advertèncias sobre las quintas essèncias". "Sobre lo dit fins are en orde a las quintas essèncias se me offereix ser molt convenient y necesari per a gran honrra y glòria de aquell summo y liberal donador de totes les quintas essèncias y gràcias que·s comunican a les ànimes, que és aquella quinta y més que quinta y sobre totes les altres quintas y últimas essèncias, que és la divina, y per a gran bé y profit de les ànimes, a qui la divina magestad posa en tan alt y dichós estat, posar algunas advertèncias. Y així sie". "1ª advertència". Inc.: "La primera: que nostre Señor o pose l'ànima en dit estat per si mateix, ço és per sola, sumera y pura bondad y no per medi de diligèncias y preparacions posadas per part de dita ànima". Expl. ["11ª advertència"]: "Alabada sie la quinta essència divina per a sempre. Amen".

[3] F. 46-57v (p. 89-112): "Diferents modos breus sobre differents punts espirituals". "O boníssim Jesús, | vostre amor pus, | y no res pus". "Declamació". "O boníssim Jesús, vostre amor". Inc.: "O boníssim y dulcíssim Jesús, vostre amor puríssim y limpiíssim sie felicíssimament tingut y possehït de mi, indigníssima y vilíssima criatura". Expl. ["Altre modo més breu per lo mateix intent y fi: "O ànima, | sies: | del tot, tota; | del no res, | no res""] : "Y així dic-te y redic-te, o animeta, que sies: | del tot, tota; | del no res, | no res".

[4] F. 58-78v (p. 113-154): "Codern de vàrias cosas tocants a l'actual modo de dirigir etc.". "Modo primer per a dirigir y offerir tots nostres pensaments cada die en llevar-se". Inc.: "Pare de misericòrdia, dono a vostre soberana bondat totes les gràcias que fins are per tots los beneficis rebuts se li són donadas, així en esta vida miserable com en l'altre de la glòria". Expl. ["Altres modos més breus per a dirigir, offerir"]: "en lo qual durarà mentras Déu lai tindrà y no més, de modo que en deixar Déu de tenir lei, tornarà a la direcció com antes y dellà a la presència de Déu, lo qual sie alabat per a sempre. Amen".

[5] F. 79-92v (p. 155-182): "Altre modo per a pensar etc. ab molt grandíssima perfecció, prenent per medi per a est fi a la quinta essència de esperit". "Aprés de haver escrit al codern de la intenció ab què se ha de obrar, per a fer-ho ab una summa perfecció, per a lo qual aporto en dit codern molts modos diferents. Dic pus, que aprés de açò me só resolt y determinat de escríurer altre modo per a dit fi, prenent per motiu y medi per a tant dichós y profitós fi a la quinta essència de esperit. Apareixent-me molt convenient antes de aportar dit modo, per a major claritat, posar algunas advertèncias. Y així sie la". "Primera advertència". Inc.: "Com en las cosas naturals, com són or y plata, la quinta essència de la bondat, puresa, limpiesa y bellesa natural que en ellas hi ha és lo més pur, límpio, açendrat y perfet que en ellas hi ha". Expl. ["Tercer medi per a tan alt fi"]: "Altre modo: senyor, lo dit, dit (referint-se al modo antecedent)".

[6] F. 93-94v (p. 183-186): "Discurs del dexo". "Diu l'ànima: jo en tot me dexo a Déu y a son gust". "Exordi". Inc.: "Cosa sabuda, certa e indúbita és que la perfecció y major bondat y santedat de l'ànima consisteix en què en tots, tots y tots sos pensaments, paraules, etc., en ninguna manera, gran ni xica ni xiquíssima ni en la més xiquíssima, se mogue, regesque y governe per son sol y propri gust". Expl.: "a las quals ella sempre com animosa respondrà: "Jo en tot me dexo a Déu y a son gust"".
F. 94v-117 (p. 186-232): "Preguntas o deixos tocants a matèrias espirituals". Inc.: "Primera pregunta. Digas-me, ànima, desijas tu vida pura y solament per a emplear-la tota y tota en maior glòria, honra, amor y servei de ton Señor y criador, o no la desijas?". Expl. ["Octau dexo"]: "dient totas y cada una en lo sentit que ho he dit en lo primer dexo: "Jo en tot me dexo a Déu | y a son gust". Aquí se acaban las preguntas y dexos tocants a cosas espirituals. Segueixen-se".
F. 118-128v (p. 233-254): "Seguexen-se las preguntas y dexos tocants a matèrias corporals". "Al principi d'est discurs del sant dexo, diguí que feria a l'ànima tres diferèncias de preguntas; ço és, preguntas tocants a matèrias espirituals o a matèrias corporals y matèrias temporals. Demanant a l'ànima en cada pregunta, que·m respongué ab tota la perfecció possible en esta vida, valent-se per açò de la paraula "dexo", dient: "jo en tot me dexo etc., com antes. Per la qual raó, com estas preguntas ja se sien fetas antes, tocants a matèrias espirituals y l'ànima molt especialíssimament asistida de Déu, haje respost a ditas preguntas ab la perfecció posible en esta vida, per açò, ve are molt bé proposar a l'ànima las preguntas tocants a matèrias corporals, perquè l'ànima respongue a ellas per son orde: per medi de dit sant dexo, dient: jo en tot etc. Y així sie la". Inc.: "Primera pregunta: digues-me, ànima, ço és persona, de qui és l'ànima que està en tu?". Expl. ["Tercer dexo"]: "y en el sentit que ho he dit en la resposta que respon l'ànima al primer dexo, que comença: "Respon pus l'ànima etc.". Dient pus totas y cada una: "Jo en tot me dexo a Déu y a son gust". Aquí se acaban las preguntas y dexos tocants a matèrias corporals".
F. 129-141 (p. 255-280): "Seguexen-se las preguntas y dexos tocants a matèrias temporals". "Aprés de haver-se fet a l'ànima preguntas tocants a cosas y matèrias espirituals y corporals, y haver respost l'ànima a ditas preguntas ab lo summo y més alt de la perfecció, per medi y virtut del sant dexo, dient: "Jo en tot me dexo etc.", resta are molt convenientment per son orde fer a dita ànima preguntas tocants a cosas y matèrias temporals, perquè l'ànima respongué a ditas preguntas ab la perfecció que a las pasadas per medi y virtut del sant dexo, dient: "Jo en tot me dexo etc.". Y així posaré a l'ànima algunas preguntas , tocants a cosas y matèrias temporals. Sie pus la". Inc.: "Primera pregunta: digues-me, ànima, o la persona de qui és dita ànima, si tu tingueres un plet de tanta importància y de tants milanars de interès que en guanyar dit plet consistís la tota redempció". Expl. ["Exclamacions sobre el sant dexo"] : "Dexem y renunciem a nosaltres y a nostre gust, a vostra divina bondad y a vostre gust; dient jo y totas, las paraulas ab que comenci, que són estas: "Jo en tot me dexo a Déu y a son gust". Fin".

[7] F. 142-154v (p. 281-306): "Modo breu perquè l'ànima en tots sos pensaments etc. sie acceptíssima y agradabilíssima al boníssim Jesús". "Diu l'ànima". "Est pensament, esta paraula, esta obra, est pas, esta respiració, est instant, etc. Tot lo dit y tot lo demés que·s pot dir, sie molt particularíssimament y puríssimament per la intenció y cor del boníssim Jesús". "Introducció". Inc.: "Entre las condicions necessàrias perquè nostros pensaments, paraulas y obras etc. sien en si santíssimas y perfectíssimas y acceptíssimas y agradabilíssimas al boníssim Jesús, dic pus que entre estas hi ha dos mols singulars y particulars". Expl.: "are, desconfiat de mi miserable, y confiat en sola la bondat, gràcia y asistència del boníssim Jesús, paso a la". "Declaració". "Diu l'ànima". Inc.: "L'ànima, com a boníssima filla y fidelíssima esposa del boníssim y dulcíssim Jesús, dic pus que esta ànima desijosíssima y anciosíssima". Expl. ["Modos breus perquè l'ànimeta en tots sos pensaments etc. sie agradabilíssima al boníssim Jesuset"]: "Has de notar que en lo que en los modos referits se ha dit del pensament se pot dir de paraulas, obras, pasos, respiracions, instants, etc., perquè tot y tot sie a glòria del boníssim Jesuset y bé espiritual de la animeta. Amen. Amen. Amen".

[8] F. 157-184v (p. 307-362): "Tractat com sol Déu és per a l'ànima y la ànima per a sol son Déu". "Diu la ànima: "Per a mi sol Déu puríssimament y yo per a sol Déu puríssimament". "Introducció". Inc.: "Encara que las grandesas y excel·lèncias que a boca plena se predican y publican de Déu nostre senyor són infinitas e innumerables". Expl.: "passo ara avant, confiat en la gràcia del Señor, a la declaració de dit tractat anant discurrint en particular per les paraules proposades al principi d'ell, per a fonament y guia, que són estas". "Diu l'ànima: "Per a mi sol Déu puríssimament y yo per a sol Déu puríssimament"". "Declaració". "Diu la ànima". Inc.: "La ànima moguda interiorment, molt especialíssimament y misericordiosíssimament de son dulcíssim espòs". Expl. ["VI dubte, com la ànima en los béns sobrenaturals a de encaminar son goitx a sol Déu"]: "ab lo qual resten molt ben declarades les paraules proposades, assumpto d'est tractat, que són estes: "Per a mi sol Déu puríssimament etc." (com al principi)".
F. 185-190v (p. 363-374): "Breu summa del tractat com per l'ànima és sol Déu y l'ànima per a sol Déu". "L'ànima diu: "Per a mi, sol Déu puríssimament. Y jo, per a sol Déu puríssimament"". "Declaració". "L'ànima". Inc.: "L'ànima moguda interiorment, molt misericordiosíssimament de son dulcíssim espòs, misericordiosíssim pare, liberalíssim y poderosíssim Déu y señor". Expl.: "L'ànima diu: "Per a mi sol Déu puríssimament y jo per a sol Déu puríssimament"".

[9] F. 191-238v (p. 375-470): "Tractat de l'ànima desconsolada, consolada". "Introducció". Inc.: "és Déu nostre Señor tan amic y desitjós de nostre major y més excelent justícia, santedat y perfecció que per raó de este ardentíssim desitx no solament nos exorta a una santedat comuna y ordinària". Expl.: "açò mostraré valent-me per son orde de alguns dubtes, per lo qual sie lo". "Primer dubte, quant propi sie de Déu consolar las ànimas atribuladas". Inc.: "és tan propi de la divina y soberana bondat y pietat consolar las ànimas de sos amichs, atribuladas, desconsoladas y afligidas, que per esta causa lo apòstol sant Pau". Expl. ["Dubte 12, com la ànima desconsolada posada en sos desconsuelos de fet y obra se haurà de portar per a péndrer-los y passar-los ab la perfecció referida"]: "perquè lo que cada hu és en los ulls de Déu, tant és y no més, com ho diu lo humil sant Francesch. Axí ho siam tots. Amen".

[10] F. 239-250v (p. 471-494): "Tractat de advertèncias sobre diferents tractats espirituals que una persona ha escrits". Inc.: "Antes de venir a escríurer las advertèncias ditas, se han de notar algunas cosas. La primera cosa és que las advertèncias se escriuran per consell de dos religiosos experimentats en cosas espirituals y místichas". Expl.: "que no són suas sinó del boníssim Jesús, lo qual ab la sua mare santíssima sie alabat per a sempre jamés. Amen. Amen. Amen".
F. 251-273v (p. 495-540): "Seguexen-se las advertèncias sobre los tractats y altres cosas espirituals que una persona ha escrit per a sola glòria del Señor". Inc.: "Antes de començar escríurer las advertèncias convé advertir algunas cosas. La primera, que, segons se ha dit al principi d'est tractat, antes de escríurer las advertèncias convenia per abono y apoio d'ellas referir las merçès que lo boníssim Jesús y Maria". Expl.: "La quinta advertència és que per escriure las advertèncias se posaran los títols dels tractats y de las demés cosas que són escritas. Y així seguint est orde, segueix-se are". "Lo primer tractat. Del modo de meditar sobre los pasos de la pasió y mort del boníssim Jesús". Inc.: "En orde a est tractat se ha de advertir que d'ell se pot parlar o segons la primera vegade que se escrigué o segons altre vegade que se escrigué per a dilatar-lo, millorar-lo y perficionar-lo". Expl. ["Lo 17 tractat. De l'ànima desconsolada, consolada"]: "ab tot dita persona molt humilment tot ho subjecta a la correcció de la religió y de nostra mare la Iglésia santa".

[11] [Foli solt]: "Notas". Inc.: "Dels tractats que són en aquest codern, ço és lo primer (en què temps y ocasió se ha de dexar la lliçó, meditació y discurs) y lo segon (discurs del dexo) ja estan escrits més llargament per lo matex autor". Expl.: "Tractat de advertèncias sobre difarents punts espirituals, etc., fol. 16".

Observacions: 

Tal com indica el títol inicial al f. 1 d'aquest ms., aquestes obres espirituals constitueixen el segon volum d'una sèrie de tres volums, el primer dels quals és el ms. 31  de la BUB. Manca el tercer volum o, si més no, no es pot identificar amb el ms. 33, on és copiat un tractat de cirurgia.

[JMC]

Bibliografia: 

DESCR.: Miquel i Rosell 1958-1969: I, 36-38. // EST.: Sobre Antoni de Sant Maties vegeu MCEM 332.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal