F. [1v-2] prel.: [Taula].
F. [2v] prel.: "[Ratllat: Quant faré lo compte dels vocables del vocabulari y los del meu, en aquest meu se’n contaren dos més que són 'Altrament' y 'Altrimenti'. A lo vocabulari los dres tots fora y jo los he deixat estar per esser compresos tots a la voce 'Altramente']". "[Ratllat: Amare: En lo vocabulari són tots dos significats en un sol vocable, però jo en lo meu vocabulari n’he fet dos veus]". "[Ratllat: Ab esperto. Posto avverbialmente. Per esperienza. Modo latino divenuto nostrale, si come ab eterno, ab antico, pro tribunali, e simili. Lat. ab experto]".
F. 1-7v: "Vocables purs llatins, italians y provençals que no continuo en la taula, advertint que ningúd’estos és canonisat per provençal de autor algú". Inc.: "Abbominare. Detestare. Abborrire. Lat. Abominari".
F. 8-10: "Vocables purs grecs, italians y catalans que no continuo en la taula, advertint que ningúd’estos és canonisat de autor algú". Inc.: "Aforismo. Voce greca. Massima, sentenza. Gr. ... I medici dicono in lat. aphorismus. Assolutamente presa. S’intende di quelli d’Ippocrate".
F. 12: "Vocables gre[c]s italians". Inc.: "Paraferna: Voce greca (ita la Crusca). Quella che oggi diciamo sopradotte".
F. 14-31v: "Vocables que per ara no he continuat en la taula, per rahó de alguna difficultat y fins que hauré fet millor averiguació, advertint que ningúd’estos és canonizat per provençal de autor algú". Inc.: "Abilitare. Far’ abile. Lat. idoneum reddere".
F. 36-37: "Vocables francesos italians dels que no són canonisats de ningun autor, ni per francesos ni per provençals". Inc.: "Anticaglia. Nome generico di cose antiche ecc. Antiquailles en plural y antigalla nosaltres. Se ha de vèurer lo vocable de la acadèmia francesa si porta antiquaille en lo número singular".
F. 42-42v: "Vocables castellans, catalans e italians que los castellans han pres de l’aràbic". Inc.: "[Ratllat: Albarda. Crec que és de origen aràbic per raó della síl·laba "al". En italià se diu "barda". "Bast", diem també nosaltres, y de aquí lo verb "embastar", ital. "imbastare: mettere il basto", que ja ho he posat en la mia Crusca. Albardar. Crec que del dit.] Ataballo. No·l trobo en la Crusca, ni en ningun altre vocabulari fins ara".
F. 50-53v: "Vocables castellans, italians y catalans, y un o altre autentificats de algúdels autors". "Vocables spagnols". Inc.: "Abbendare. Da benda. Fasciare. Lat. alligare, colligare".
F. 59-68v: "Seguida dels vocables llatins". Inc.: "Catastrofe. Mutazione".
F. 69-69v: "Vocables espagnols italians que alguns autors canonizan per tals". Inc.: "Accatarrare. Divenir catarroso, esser compreso da catarro. Crec que serà castellà, en la qual llengua se diu: "acatarrarse"".
F. 70-76v: "Vocables que los autors registran per provenzals y que deixo per ara de continuar en la taula per causa de alguna difficultat, fins a major averiguació y clarícia". Inc.: "[Ratllat: Abbiendo. Vedi avere. Ita la Crusca. Crec que és vocable castellà".
F. 77-79v: "Seguida de vocables llatins". Inc.: "Contingente. L. contingens".
F. 80: "Vocables sicilians". Inc.: "Accattare. Chi accatta uno, è maniera ciciliana, posta in boca de paesani, e vale, chi compra".
F. 82-88: "Seguida dels vocables purs llatins provençals e italians". Inc.: "Preferire. Preporre. L. praeferre".
F. 89-90v: "Seguida". Inc.: "Deserto. Desertum".
F. 91-93: "Memòria dels vocables de la Crusca en la explicació dels quals porta alguna particularitat que me pot servir". Inc.: "Ab esperto. Posto avverbialmente. Per esperienza. Modo latino divenuto nostrale, si come ab eterno, ab antico, pro tribunali e simili. Lat. ab experto". Expl.: "Millessimo. Sust. Tutto lo spazio di anni mille. L. mille annorum spacium. Millesmo per sincope il disse per rima Dante, Purgatorio, 20".
F. 5v [Francesc Vicent Garcia, "Comèdia de Santa Bàrbara" (fragment citat)]: "Y puix no és bé que càpia / En lo candor de mas proesas nota; / Acabaré a qui sàpia / De mos humils principis una jota: / Que si fer-se podia / De ma pròpia memòria·ls borraria". |
