[1] P. 1 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. Inc.: "O! tu, que de Cervera a Barcelona". A sota: "Retrato que ab lo valent pinzell de la sua ploma fa de si mateix lo autor. Soneto".
[2] P. 2 [F. V. Garcia]. "A un amant desdenyat de totas. Soneto". Inc.: "De ma estela fatal la heretge cara".
[3] P. 3 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Venus a Vulcano. Soneto". Inc.: "Marit impertinent, què preteneu".
[4] P. 4 [F. V. Garcia]. "Poesias vàrias del doctor [ratllat :Vicent Garcia, rector de Vallfogona]". "Al crític lector. Soneto". Inc.: "Ara baixes la vista envés la immunda".
[5] P. 5 [F. V. Garcia]. "Al malèvol lector. Soneto". Inc.: "Ix la pròdiga llum que ab sutil ralla".
[6] P. 6 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A la expresiva sensillesa de la llengua cathalana. Soneto". Inc.: "Gaste, qui de las flors de poesia".
[7] P. 7 [F. V. Garcia]. "Soneto". Inc.: "Los raigs de l'Orient desembaynava".
[8] P. 8 [F. V. Garcia]. "A la majordoma de l'autor, que pelant una fava una vetllada, li caigué un <t>tros de dent, que sols tenia en tota la boca. Soneto". Inc.: "Sola una mitja dent, que li restava".
[9] P. 9 [F. V. Garcia]. "Soneto". Inc.: "Brama, ocupada de rabiosas penas".
[10] P. 10 [F. V. Garcia]. "Als desmais que patia una donsella nomenada Lucrècia Sagristana. Soneto". Inc.: "Eixos desmays, que ab desigual cruesa".
[11] P. 11 [F. V. Garcia]. "Refereix la malícia de un villano, perquè en ocasió de un gran temporal, estant ausent a la [mot ratllat il·legible] lo autor digué que las nuboladas eixían de la ... [ratllat: del rector]. Soneto". Inc.: "De las exhalacions que l'ayre cria".
[12] P. 12 [F. V. Garcia]. "A la vanitat de una dama, que desdeñyà lo casar-se ab un cavaller, persuadint-se no ser tant bo com ella, essent tots de una mateixa prosàpia. Soneto". Inc.: "De la arca hont se embarcà naturalesa".
[13] P. 13 [F. V. Garcia]. "Despedeix-se un galan de sa dama, cansat de adorar-la, sens haver lograt alguna correspondència. Soneto". Inc.: "Ay, cap de tal en mi! No só mussol".
[14] P. 14 [F. V. Garcia]. "Alaba lo autor a un poeta aragonès, nomenat D. N. Heredia. Soneto". Inc.: "Estic per a posar-me dins de un foc".
[15] P. 15 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "Prega lo poeta a son amich li responga a sas cartas. Soneto". Inc.: "Tirsis, així de l'un a l'altre pol".
[16] P. 16 [F. V. Garcia]. "Queixa's lo autor de la abundància de poetas. Soneto". Inc.: "Plantant llorers junt a las cristal·linas".
[17] P. 17 [F. V. Garcia]. "A una mossa que, desdeñyant als cavallers, se afficionà a un home de baixa esfera. Soneto". Inc.: "Entre sos brasos dolsament tenia".
[18] P. 18 [F. V. Garcia]. "A las travessuras de Júpiter. Soneto". Inc.: "Jo no sé, Amor, en què havem de parar".
[19] P. 19 [F. V. Garcia]. "Avisos del poeta a Apolo, quant seguia a Dafne. Soneto". Inc.: "A, Senyor lluminós, a hont anau".
[20] P. 20 [F. V. Garcia]. "[Ratllat Sonetos Amorosos. Elogia un galant la hermosura de una dama Soneto]". "A una donsella, que una matinada de ivern rentava bugada a la vora de un riu, devant de son galan zelós. Soneto". Inc.: "En lo rigor de certa matinada".
[21] P. 21 [F. V. Garcia]. "[A] una donzella, a qui contemplava son amant molt trist quant ella anava a sercar aygua a la font. Soneto". Inc.: "Per aygua anava lo meu bé un cert dia".
[22] P. 22 [F. V. Garcia]. "Al desdenyós mirar de una dama. Soneto". Inc.: "Si los raigs ab què apenas me tocàreu".
[23] P. 23 [F. V. Garcia]. "A la hermosura de una dama que passejava per la vora del riu Segre, de la qual estava zelosa la Aurora. Soneto". Inc.: "Tota apressada la señyora Aurora".
[24] P. 24 [F. V. Garcia]. "A la estranyesa de una donsella, nomenada Jacinta, y a la constància de son amant. Soneto". Inc.: "Amo a una pedra, que, segons és dura".
[25] P. 25 [F. V. Garcia]. "A la hermosura de una donsella nomenada Madrona, passejant-se per los camps de Barcelona, present son galan. Soneto". Inc.: "Per eixos ulls te jur, gentil Madrona".
[26] P. 26 [F. V. Garcia]. "Encareix a un gran amor. Soneto". Inc.: "Las victímas de amor dins mi tenia".
[27] P. 27 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Queixa's un amant del déu Cupido. Soneto". Inc.: "Desvia un poc lo arc, cego punter".
[28] P. 28 [F. V. Garcia]. "A la ausència de una dama, y a la alegria de son galan al vèurer-la. Soneto". Inc.: "Ja per donar un tom mon seny estava".
[29] P. 29 [F. V. Garcia]. "A una hermosa dama de cabell negre que·s pentinava en un terrat ab una pinta de marfil. Soneto". Inc.: "Ab una pinta de marfil pulia".
[30] P. 30 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "Maño<o>sos documents". Inc.: "Si voleu ser discret, parlau a pler".
[31] P. 31 [F. V. Garcia]. "Instabilitat de las honras mundanas, expressada en las felicitats y desgràcias de Pere Franquesa de Igualada, secretari de Felip segon. Soneto". Inc.: "En las faldas del somni descansava".
[32] P. 32 [Antoni Maçaners]. "A la convalescència del duc de Monteleon, gran poeta. Soneto". Inc.: "No tant son curs Apol·lo apresurava".
[33] P. 33 [J. de Gualbes i Copons]. "Primer vers, y continuan los demés". Inc.: "Per a què ab tanta benigna miradura".
[34] P. 33 [J. de Gualbes i Copons]. "En elogi de la culta y erudita Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona, escrigué lo rector de Bellesguart lo present soneto". Inc.: "Prova de/ la primavera la esperanza".
[35] P. 34 [J. de Gualbes i Copons]. "Alabant la heroica estudiosa fatiga dels acadèmics Desconfiats de Barcelona, escrigué lo rector de Bellesguart lo present soneto". Inc.: "Las alegres catifas de la Xina".
[36] P. 35 [Joan de Gualbes i Copons]. "A las obras de l'elegant cathalà doctor Vicent Garcia, rector ben celebrat de Vallfogona, impresas [a] diligèncias de alguns de la sempre ben aplicada com culta, discreta Acadèmia de Barcelona denomenada dels Desconfiats, a l'acert de dedicar ditas obras a la mateixa Acadèmia, escrigué lo rector de Bellesguart. Soneto". Inc.: "Per quanta gràcia en si diu, grata sia".
[37] P. 36 [J. de Gualbes i Copons]. "Prohibeix lo censor de indecèncias cortesanas la lectura del present llibre, per commissió del rector de Bellesguart a tots los contenguts en lo present soneto". Inc.: "Qui mastega tabaco, llavi brut".
[38] P. 37 [J. de Gualbes]. "Advertència del lector [sic] de Bellesguart, pe[r] tot lector de inadvertida censura. Dècima". Inc.: "Lo escríurer a gust de tots".
[39] P. 42 [F. V. Garcia]. "A una latrilla que féu un rector en lo hort de la sua rectoria. Redondillas". Inc.: "La monarquia regint". A sota: "Acabóse 1740".
[...]
[40] P. 126 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. Inc.: "Puig soledat apacible".
[41] P. 151 [F. V. Garcia]. "Epitafi a la sepultura de un gran cantor que li caigué la gargamella y morí de humor gàl·lic. Redondillas". Inc.: "Assí jauen sepultats".
[42] P. 152-153 [F. V. Garcia]. "A una senyora molt hermosa, nomenada N. Serra. Redondillas". Inc.: "Dos mil voltas me ha tirat".
[43] P. 153-154 [F. V. Garcia]. "Als desdenys de una senyora nomenada N. Campana. Redondillas". Inc.: "En la nit de mos pesars".
[44] P. 154-155 [F. V. Garcia]. "Als desdenys de una senyora nomenada Coloma Colomer. Redondillas". Inc.: "Si sou Coloma, senyora".
[45] P. 155-157 [F. V. Garcia]. "A la senyora Cecília de Florejats, de edat de 15 anys". Inc. "De tots los pans que ha possats".
[46] P. 157-158 [F. V. Garcia]. "A un galan borni que festejava una dama de hermosos ulls. Redondillas". Inc.: "Fabi, ab un ull tancat".
[47] P. 158-160 [A. Maçaners]. "Redondillas amorosas". Inc.: "Un canyelló li donava".
[48] P. 160 [F. V. Garcia]. "A una dama que, ignorant-li lo nom son galan, la adorava en extrem. Redondillas". Inc.: "Per una no sé qui s'és".
[49] P. 161-164 [F. V. Garcia]. "A la montañya de Monjuïc. Romans". Inc.: "Monjuïc, cap de orivell".
[50] P. 164-167 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "Faula de Júpiter y Europa. Romans.". Inc.: "Tingué Agenor, rey fenício".
[51] P. 168-169 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Faula de Júpiter y Dànae. Romans". Inc.: "En lo temps que·l rey Perico".
[52] P. 169-173 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "Faula de Apolo y Dafne. Romans". Inc.: "Aquell senyor resplandent".
[53] P. 173-178 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Faula de Vulcano, Venus y Marte. Romans". Inc.: "Lo pare de las desgràcias".
[54] P. 178-179 [Ocari]. "Carta que als 15 de agost 1608 escrigué al poeta a un rector son amic, a qui acostuma nomenar-lo Ocari. Des de Santa Coloma de Queralt, escusant-se de la visita per sas moltas ocupacions, encomana-li la resposta. Quintillas.". Inc.: "Reverent y amat rector".
[55] P. 179-184 [F. V. Garcia]. "Resposta del Autor a la carta y satisfació que li dona de no visitar-lo, no obstant se troba tan cerca. Quintillas". Inc.: "Reverent rector y amat".
[56] P. 184-185 [F. V. Garcia]. "A una señyora molt hermosa que, galantejant-la un cavaller, se féu religiosa. Romans.". Inc.: "A vós, la lletraferida".
[57] P. 185-188 [F. V. Garcia]. "Carta que lo autor escriu a un amic, al qual nomena Amintas, donant-li la enorabona de haver-lo millorat de rectoria lo S.or Bisbe de Gerona. Romans.". Inc.: "A vós, lo pastor Amintas".
[58] P. 188-190 [F. V. Garcia]. "Refereix son amor, satiritzant als poetas. Romans". Inc.: "Què se'm dóna a mi que·l sol".
[59] P. 190 [F. V. Garcia]. "Epitafi a la sepultura de un escolà del autor, que lo enterraren baix la pica de l'aygua beneyta. Dècimas.". Inc.: "Assí jau un escolà".
[60] P. 191-194 [F. V. Garcia]. "Dèzimas burlescas a un assumpto llèpol". Inc.: "No serà persona cuerda".
[61] P. 194-195 [F. V. Garcia]. "A una hermosa viuda molt miñyona. Romans". Inc.: "Sobre la bayeta trista".
[62] P. 196 [F. V. Garcia]. "Epitafi a la sepultura de un gran bevedor glotó, dit per sobrenom lo Profeta, que morí de repenta y quedà tant gros que tenia tant de cintura com de alt. Havitava en Barcelona, en lo carrer dit la Riera d'en Prim, y a sa casa (per burla) la anomenàvan lo Seminari, perquè en ella recullia tot gènero de gen viciosa y vagabunda. Dèzimas". Inc.: "Si pot jàurer un cos rodó".
[63] P. 196 [F. V. Garcia]. "Epitafi a la sepultura de un jove a qui mataren per un festeig. Dècima". Inc.: "Assí jau un Amadís".
[64] P. 197 [F. V. Garcia]. "Epitafi a la sepultura de un gran bebedor de ayguardent que morí de gota. Dècima". Inc.: "Hic jacet lo qui cregué".
[65] P. 198 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "Als zelos de san Joseph, quant veu preñada la Verge sa esposa, y com volgué deixar-la fins que lo àngel li revelà lo misteri. Dècima". Inc.: "Un nu macís, entre humana".
[66] P. 199 [F. V. Garcia]. "A san Llàtser resucitat y tornat a morir. Redondillas". Inc.: "A nova vida torní".
[67] P. 199-200: "Letra al humano". "Hombre". Inc.: "Si no me aborreces".
[68] P. 201-202: "Lletra per qui té rona [sic per roña]". Inc.: "Deixau-me gratar".
[69] P. 223-225 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Glosa a la seqüència de la missa de diffuns. Dèzimas". Inc.: "La voràs activitat".
[70] P. 226-227 [F. V. Garcia]. "A la Cucafera de Tortosa, pròpia de la confraria dels pescadors de dita ciutat, que fent-se la profesó del Corpus [C]risti; desconcertà ab una morrada sis flautas de un [or]ganet portàtil. Romans". Inc.: "[P]er cert, madó Cucafera".
[71] P. 228 [F. V. Garcia]. "Lletra amorosa". Inc.: "Ausent de per qui·m moria".
[72] P. 233 [F. V. Garcia]. "Lletra burlesca". Inc.: "Vés a buscar espinacs".
[73] P. 233-236 [F. V. Garcia]. "Per a fugir lo autor la ociositat, prengué un assump[t]o ridícol qual se veurà en aquest romans". Inc.: "Lo solatge de las mossas". Sota el darrer vers del romanç: "1752".
[74] P. 236-238 [F. V. Garcia]. "Al que succehí a l'autor, anant en certa ocasió a un castell a hont arribà a mitjanit, per haver perdut [l]o camí. Dormían tots los de la casa, sinó un criat gascó molt lleig, nomenat Thomàs, lo qui no volgué [o]brir la porta del castell, fins que a la matinada un patge se despertà y, eixint a la finestra, conegué al poeta y lo féu entrar. Romans". Inc.: "La nit estava en silenci".
[75] P. 238-241: "ànsias amorosas de una alma contr[i]ta a un crucifixo". Inc.: "Dulce Jesus y mi ley, mi rey".
[76] P. 242 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Compara son amor a una gran tempestat. Soneto". Inc.: "Obert ja lo vaixell sens arbre, ente[na]".
[77] P. 243 [F. V. Garcia]. "A una dama petita, avara, de boca y peus y en tot tan hermosa com ingrata. Soneto". Inc.: "Petita és (jo ho confés) la tacañyona".
[78] P. 244 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Elogia un galan la bellesa de sa dama. Soneto". Inc.: "No més comparacions! Vaja tot fora".
[79] P. 245 [F. V. Garcia]. "Queixas de un amant, vehent-se tant \ultrajat/ del déu de Amor. Soneto". Inc.: "Amor, que de mon bé ja no se empatxa".
[80] P. 246 [F. V. Garcia]. "Demanaren al autor fes un soneto al temps en que hi hagués 26 vegadas temps. Soneto". Inc.: "Temps, que, sens temps, passares com a temps".
[81] P. 247 [F. V. Garcia]. "Sonetos amorosos. Elogia un galant la hermosura de una dama. Soneto". Inc.: "Sou, o Nise, la suma de bellesa".
[82] P. 248 [F. V. Garcia]. "Queixas de un galan a una reixa, perquè li impedia lo vèurer a una hermosa encomenada. Soneto". Inc.: "Reixa cruel, que la claror divina".
[83] P. 249 [F. V. Garcia]. "A un galan que aprengué de solfa per a suavisar lo cor de sa dama. Soneto". Inc.: "En poder de mosèn Tuturutut".
[84] P. 250 [F. V. Garcia]. "Soneto". Inc.: "Renuncian las aradas y las rellas".
[85] P. 251 [F. V. Garcia]. "A una dona nomenada Sabatera. Soneto". Inc.: "Si en eixa perxa, hermosa sabatera".
[86] P. 252 [F. V. Garcia]. "Soneto". Inc.: "Maleta de convent, gruta de hostal".
[87] P. 253 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A la inconstància de las donas. Soneto". Inc.: "Ab lo llarc temps, lo tigre més ferós".
[88] P. 254 [F. V. Garcia]. "A una mossa gravada de verola. Soneto". Inc.: "Mala Pasqua vos do Déu, mossa corcada".
[89] P. 255 [F. V. Garcia]. "A una dona que presumia de hermosa. Soneto". Inc.: "Ay! Ay! mal ajau vos, dama d'escac".
[90] P. 256 [P. Serra i Postius]. "Per qui no és estat a Mosserrat. Soneto". Inc.: "Si vas a Monserrat, vés per sant Lluch".
[91] P. 270-272 [J. de Gualbes i Copons]. "Disculpa lo rector de Bellesguart lo haver-se donat a la emprempta las obras del rector de Vallfogona, contra la censura crítica dels escrupulosos lectors. Dèzimas". Inc.: "Las obras del gran Garcia".
[92] P. 272 [F. V. Garcia]. "A un galan borni que festejava una dama de hermosos hulls". Inc.: "Fabi, ab un ull tancat".
[93] P. 273 [F. V. Garcia]. "A una dama que, patint una gran sed, li oferí son galan un jarro de aygua. Redondillas". Inc.: "La condició de l'avar".
[94] P. 273 [F. V. Garcia]. "Redondillas encarint lo llanto de un pessar". Inc.: "Ja per a plorar pessars".
[95] P. 274-275 [F. V. Garcia]. "A una donzella nomenada Jacinta. Redondillas". Inc.: "Ja amor contra mi·s provoca".
[96] P. 275-277 [F. V. Garcia]. "Lletra satírica". Inc.: "[C]antem un poc del que s'usa".
[97] P. 277-280 [F. V. Garcia]. "A las funeràrias de l'interès. Lletra lírica". Inc.: "Diuhen qu·és mort lo interès".
[98] P. 280-282 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "Lletra lírica". Inc.: "Que las cosas de aquest món".
[99] P. 282-285 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "A un cavaller nomenat Geroni de [en blanc], exint lo Dijous Sant de una iglésia, donà un pasic al bras de un[a] miñona y ella en retorn li pegà un puntapeu en un genol, que l'obligà a estar alguns dias en lo llit, purgant lo excés de son amor. Romans". Inc.: "Prop lo jorn que l'Innocent".
[100] P. 288: "Volén una señora engañar al rector de Vallfogona, posà un rètol en lo balcó per quant passaria y lo dit rètol deie "Que puede ser que no sea" (digué lo rector quant passava), "Sinó un asno quien lo lea" (digué ella que se estava amagada). Respongué ell". Inc.: "Muger con cinta en la frente".
[101] P. 288: "Estant Vallfogona un dia convidat per lo senyor Carlos Bransi (estant dit senyor al seu custat y un altre furaster a l'altre part) perquè anàs a gustar una malvasia molt bona que tenia dit Bransi, y fou molt pregat a què fes una quartilla y és esta". Inc.: "Estant Vallfogona un dia".
[101] P. 289: "Encontrant-se en Madrid Lope de Vega y Vallfogona (per ser cridats del rey) y contemplant-se Lope de Vega a una criatureta que se l'estava dormint sobre una pedra, digué: 'O el muchacho es de bronse / o la piedra es de lana'. Reparant y ohint això Vallfogona, respongué de repente: 'Qué más bronze que no tener años onze / Y qué más lana que no pensar que ay mañana'. Aquí fou quant se comenssaren a conèixer eixos dos grans poetas".
[102] P. 298-458 [F. V. Garcia]. "Comèdia famosa de la gloriosa verge y màrtir Santa Bàrbara, tutelar y patrona de la iglésia parroquial de Santa Maria de Vallfogona, composta per lo doctor Vicent Garcia. Personas que parlan en ella: Idolatria. Dos diables. Lucifer. Supèrbia. Fra Enveja. Hipòlit galan. Gonsalo, criat. Silveri y Fabi, guardas del emperador. Maximiano emperador. Triulfo. Orpi, vell. Bàrbara, dama. Un Correu. Agrippina, criada. Un àngel. Porfiri, criat. Un arquitecte. Valentí, metge y sacerdot. Príncep. Dos embaxadors. Dioscoro, pare de la santa. Soldats [...]enat Roma. Dos pasto[...]. Soldats [...]ioscoro. Quatre [...]as. dos Senad[...] romans. Dos Soldats embaxadors del [...]èrcit imperial. Dos ina[...]. Marcià, [...]sident. dos sayon [...] Alfanjas. Jesús. Música". "Ja la Idolatria. Idolatria". Inc.: "Puig se va menyscabant".
[103] P. 459: "Unas coplas a una imatge de Nostra Senyora de la Concepció de casa de un sabater. 'Luna sub pedibus ejus' (Apoc. 12). Dèzimas". Inc.: "Aquella serp infernal". P. 459-461: "Lletra curiosa de una dona gol·luda. Se canta al to del pobret geperudet". Inc.: "Si·m feu mercè de escoltar".
[104] P. 461 Inc.: "Sora Blanca en qui ja veig".
[105] P. 465 [F. V. Garcia]. "A una señora nomenada Serafina Redondilla". Inc.: "A son nom vens ab excés".
[106] P. 465 [F. V. Garcia]. "Bolleta de sanitat ab la qual despatxà lo autor a una dona nomenada Thecla Verdera en temps del contagi. Redondilla". Inc.: "De Vallfogona parteix".
[107] P. 466-477: "A una señora que estava mirando la processión de Corpus en una bentana de la cárcel real. Dézimas". Inc.: "Filis vos encarzelada".
[108] P. 477-479: "Pues que lo que el mundo alaba | se queda en la sepultura,/| no quiero bien que no dura / ni temo mal que se acaba. / Glosa a lo humano". Inc.: "Al mundo alaba Marica".
[109] P. 489-492: "Redondilla glossada. / Si vols saber, o galan, / lo que conté plas present, / és fals tot lo aparent, / chimenea sota blanch". Inc.: "Desatent, amant orat". Sota el darrer vers: "Difinició de la dona. Naufragio en tierra firme".
[110] P. 502-503: "Dicho graciós del reverent rector de Vallfogona a unas Monjas". Inc.: "Passejant-se una vegada lo dit reverent rector per la muralla de Barcelona, una monja des de una reixa vehent-lo, li digué "Ahont ne va lo orate fratres"".
[111] P. 506-507 [F. Lope de Vega]. "Descripción de las calidades de la muger, escritas por Lope de Vega". Inc.: "Es la muger del hombre lo más bueno".
[112] P. 507: "Desengaño del amor de las mugeres, escrito por don Diego de las Fuentes. Quartilla". Inc.: "Zagal, no estés confiado".
[113] P. 511-514: "Lletra contra lo diable. De Vallfogona". Inc.: "Inperava al món a solas".
[114] P. 558 [F. V. Garcia]. "Quartilla de Vallfogona". Inc.: "A la mar me'n vull anar".
[115] P. 565-567 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A la conversió de certa persona que, havent viscut mal tota sa vida, se entrà en religió. Romans". Inc.: "Vist que aquí per ma ventura".
[116] P. 567-570: "Llanto y plant que fa la ciutat de Barcelona vehent que·s va acabant. Redondillas". Inc.: "Trista de mi, Barcelona".
[117] P. 571 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "La ciutat de Barcelona al rey Phelip quart. Dèzimas". Inc.: "Señor, vostra magestat".
[118] P. 571-523 [F. V. Garcia]. "A una mossa molt hermosa que guardava un asa". Inc.: "Bella com un serafí".
[119] P. 523 [F. V. Garcia]. "A don Christòfol Icart, que deya: Ni doy, ni pago, ni presto, y soy príncipe tras esto. Soneto". Inc.: "Si dech als oficials, a ningúpach".
[120] P. 574-575 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A un portuguès. Redondilla". Inc.: "à vingut un portuguès".
[121] P. 575-577 [F. V. Garcia]. "A una dama asse, guardant-la de son amor". Inc.: "Que no us vulla més que a mi".
[122] P. 577-578: "A una sepultura feta al entrar de la porta de la iglésia. Quintillas". Inc.: "Aquest és lo insigne vas".
[123] P. 578-579: "A la mateixa sepultura. Dèzimas". Inc.: "De aquest pompós monument".
[124] P. 579: "A una galant mossa, amiga sua, prometent-li si·s moria posar-li lo següent epitafi. Redondilla". Inc.: "Detràs de aquesta paret".
[125] P. 579 [F. V. Garcia]. "A un valent que sempre reñyia. Redondillas". Inc.: "Ab ser pasífich Ginés".
[126] P. 580 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Lo compte de Prelada, jugant a pilota ab lo rey en Barcelona, pagà un cop de pala a las ancas del bovo quant marxava, que y tenia un forat y ell li digué que hi posàs lo nas, y respon. Quintilla". Inc.: "Responga vosseñoria".
[127] P. 580: "A una bella que tenia una filla. Quintilla". Inc.: "Com fasas figuras, jaya".
[128] P. 581 [F. V. Garcia] "A una mossa anomenada Chatarina Real. Redondilla". Inc.: "Moltas queixas tinch de vós".
[129] P. 581 [F. V. Garcia]: "A un enemorat fins al coll. Redondillas". Inc.: "Ab tant engañosos llasos".
[130] P. 581 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A un rector geperut y de ulls xichs que féu un pet ab una conversa". Inc.: "Ulls teniu de rap penat".
[130] P. 582-583 [J. Terrer; F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Sàtira a un casament. Romans". Inc.: "Un casament vergoñant".
[131] P. 583-584 [F. V. Garcia]. "Epigrama a la llengua". Inc.: "Entre peus subjecta'm porta".
[132] P. 584: "Al galanteo de la senyora Anna Bellafilla y don Joseph de Pinós". Inc.: "Aconsolau-vos, Anneta".
[133] P. 584-585 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Al duch de Cardona quant a [sic] posar siti a Laucata. Dèzima". Inc.: "Del rey un duch molt privat".
[134] P. 585 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A la provisió de la cota del Real Consell, que vacà per lo lloch del doctor Aguiló, proveïda en la persona del doctor Peixó. Dèzima". Inc.: "Los governs tórnan caduchs".
[135] P. 585 [G. J. Peixó]. "Resposta del doctor Peixó. Dèzima". Inc.: "Un poeta mendicant".
[136] P. 585-586 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A la ciutat de Lleyda, quant lo rey en lo añy 1626 volgué celebrar cors. Dèzimas". Inc.: "Per a rèbrer la persona".
[137] P. 586-587: "Resposta de la ciutat de Lleyda. Dèzimas". Inc.: "May per rèbrer la persona".
[138] P. 587: "A certa persona acusada de cert crim. Dèzima". Inc.: "Tants diners, tantas hassañes".
[139] P. 588-589 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A unas profundas melancolias. Dèzima". Inc.: "De què serveix, pensament".
[140] P. 589 [B. Mirambell]. "A un poeta. Dèzima". Inc.: "és Ovidi un burinot".
[141] P. 589-594 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A un amor olvidat. Romans". Inc.: "Gil, pastor enemorat".
[142] P. 595-596 [F. V. Garcia]. "A una miñona estant en la font. Romans". Inc.: "Déu te guart, parleta mia".
[143] P. 596-597 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "Un galan a sa mala fortuna, ferma fe y confiansa. Redondillas". Inc.: "Què importa que una pació".
[144] P. 598 [F. V. Garcia]. "A una señora asseguran-la de son amor. Epigramma". Inc.: "Per més que·m talle los passos".
[145] P. 598 [F. V. Garcia]. "A certa dama blanquíssima y molt freda". Inc.: "Gelada'm deixa la sanch".
[146] P. 599-601 [F. V. Garcia]. "A unas llàgrimas. Dèzimas". Inc.: "Amor, que víurer solia".
[147] P. 601-604 [F. V. Garcia]. "A una mentida. Dèzimas". Inc.: "Ja del mon la fe és fugida".
[148] P. 604-605 [F. V. Garcia]. "Convit de un amich a un entreteniment. Dèzimas". Inc.: "Com ha temps que ab vós no vaig".
[149] P. 605 [F. V. Garcia]. "A un fadrí notari, poeta presumit. Soneto". Inc.: "O vós, discret notari afadrinat".
[150] P. 606 [F. V. Garcia]. "A la entrada de don Juan de Moncada, arcabisbe de Tarragona, que no volia lo resevissen los jurats ab porta alta. Soneto y diàlogo". Inc.: "Monseñor illustríssim[o] ha mandado".
[151] P. 607 [F. V. Garcia]. "A la entrada del arcabisbe don Juan de Moncada. Soneto". Inc.: "Al punt de las tres oras cavalcam".
[152] P. 608 [F. V. Garcia]. "A una monja que rezava. Soneto". Inc.: "De unas horas romanas sor Maria".
[153] P. 609 [F. V. Garcia]. "A Rocaguinart, gran bandoler. Soneto". Inc.: "Quant baxas de Monsseñy, valerós Roca".
[154] P. 610 [A. Maçaners; F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A una señora que feia cara a un sastre". Inc.: "Cruel Juana, glòria de las mossas".
[155] P. 611 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A una monja. Soneto". Inc.: "En lo cor de la iglésia de Ballbona".
[156] P. 612 [F. V. Garcia]. "A dos enemorats. Soneto". Inc.: "Sempra ha tingut lo món per cosa estranya".
[157] P. 613 [F. V. Garcia]- "Soneto". Inc.: "Ton ayre y ton donayre és tan estrañy".
[158] P. 614-616 [R. Cordelles]- "A l'engañy del món. Dèzimas". Inc.: "Musa, què pretens de mi".
[159] P. 617-618 [F. V. Garcia (atribució dubtosa)]. "Llicència per a què pogués menjar carn lo senyor de Fluvià. Redondillas". Inc.: "Vist los achaques mortals".
[160] P. 618 [F. V. Garcia]. "Porfia de amor. Quartilla". Inc.: "Pretén mon cor en amar".
[161] P. 619: "A un home nomenat Vilella. Quartilla". Inc.: "Vilella apar un espàrrech". Hi ha una composició atribuïda a Garcia que fa: "Monells apar un espàrrec".
[162] P. 619 [F. V. Garcia]. "A una tersanaria . Quintillas". Inc.: "Tercianas tenia y set".
[163] P. 620-635 [F. V. Garcia]. "Al desengañy del món. Dèzimas". Inc.: "Ja de la casa encantada".
[164] P. 636-647 [F. V. Garcia]. "A la navegació del marquès de Almassan. Dèzimas". Inc.: "Si no és que vols ser pastora".
[165] P. 647-648 [F. V. Garcia]. "A una Francisca de hermosos ulls y cabells. Dèzimas". Inc.: "Amor, Francisca, que sol".
[166] P. 648 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A un cusí y una cusina". Inc.: "La cusina y lo cusí".
[167] P. 649 [F. V. Garcia]. "A una dama, prometent-li venjar a hu que la havia agraviada. Quintilla". Inc.: "No plores, Maria amada".
[168] P. 649-651 [F. V. Garcia]. "Desengañy a una señora. Dèzimas". Inc.: "Diverteix-te y folga't bé".
[169] P. 651-652 [F. V. Garcia]. "A una dama molt gran, casada ab un home molt rich. Redondillas". Inc.: "Tots en comús'alegram".
[170] P. 652-653 [F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A un home que·s diu Delmau, que va donar noranta-y-un trentí a mossèn Vila per a que lo insiculàs a conseller. Redondillas". Inc.: "An Dalmau no pot dormir".
[171] P. 653 [B. Mirambell; F. V. Garcia (falsa atribució)]. "A un poeta. Soneto". Inc.: "De la còrrida [sic per tòrrida] zona a Mongibell".
[172] P. 654-662: "Vuy a 34 de Abril de 1855". Inc.: "Per rahó del matrimoni selebrador per y entre Capricorni Manoret Cassador de Granotes ab ballesta, fill legítim y natural de Barlingoy Manoret Cardador de Pèl".
[173] P. 663-669: "Dèzimas compostas per lo reverent rector de Garriguella, trobant-se pres en la ciutat de Girona, las que presenta sa llibertat a l'excelentíssim senyor conde de Fienes". Inc.: "Excelentíssim señor".
[174] P. 671-[673]: "Al señor vicari general Mallol, demanant li tòrnia la llibertat". Inc.: "Del déu Baco lo llicor".
[175] P. [673-675]: "Redondillas al mateix assumpto". Inc.: "Nou añys arreu he seguit".
[176] P. 676: "Exortassió als amichs imperials. Dèzima". Inc.: "Caríssims amichs y amats".
P. 774: "Tabla de lo que [c]ontiene este librito [a] mano escrito, descifrándosse todo por las letras siguientes".
|
