Inclosa en un volum miscel·lani de documents dels s. XVII-XVIII.
Mayer (1979b: 117) nota que l'original del text "fou possiblement molt poc posterior" a la mort de Jeroni Pau, a cavall entre el s. XV i el XVI.
El ms. recull documents de la segona meitat del s. XVII i del XVIII, la gran majoria dels quals fan referència als carmelitans (per a una descripció exhaustiva veg. Miquel i Rosell 1958-1969: I, 528-531; per als f. 39-44, veg. Arnall [1983]: 58-59).
Als f. 45-[48], relació de "Los mártyres de la caridad", en castellà; la narració comença amb el relat de fets ocorreguts a finals del s. XVI (inc.: "En el año 1588 embraveció una cruelíssima pestilencia en esta ciudad de Barcelona", f. 45) però el text ha de ser escrit amb posterioritat al 1651 (veg. f. [47]: "con el mismo espíritu y fervor que el año 1589, sirvió este convento a esta nobilíssima ciudad en semejante aprieto de pestilencia el año 1651, en que le dio, entre otros que quedan vivos, los religiosos siguientes [...]").
Al f. 260, d'una mà del s. XVII: "Ingens miraculum in Anglia nuper editum"; es tracta d'una nota sobre el càstig que Déu infringí a un grup de teòlegs anglicans (1577), entre els quals hi havia "Laurentius Hunphridus, qui divi Cyrilli Commentarios in Esayam ex graeco latinos fecerat et Elizabetae dedicaverat, cujus dedicatoriam epistolam sancta Hispanyae Inquisitio merito condemnavit" (cf. Closa Farrés 1993: 369-370).
Als f. 172-[186v], "Relatione di quello ch'é passato nel negozio della assolutione de S. Sri. venetiani concessa loro dalla santitá di nostro signore per mano dell'illustrissimo signor cardinale di Gioiosa" (veg. f. [181v]: "Summarium absolutionis ducis et senatus veneti", any 1607).
Al llarg del ms., extractes de diverses obres impreses com el Flos Sanctorum del pare Ribadeneyra (f. 188-188v o [246v]), entre d'altres.
El ms. inclou, també, d'una mà del s. XVII: "Dubia et responsiones circa evangelia totius anni in quo anno, mense et die praedicavit Christus evangelium in festivitate sive dominica vel feria propositum, a fratre Antonio de Gislandis de Javeno, inquisitore ordinis praedicatorum, in libro Octomillia dubbiorum", en referència a l'obra d'Antonio Ghislandi Opus aureum (f. 230-[233v]).
De la mateixa mà que el text anterior, un "Chronicon continens veram annorum seriem, auctore Christiano Adricomio Delpho. Incipiunt tempora totius saeculi regesque gentium, quibus locis, quibus temporibus, suis provinciis et quantum regnaverint, et praecipue reges Israel et Hierusalem, necnon et alii qui non ex eadem tribu regnaverunt, et tandem pontifices summi qui Ecclesiam Christi gubernaverunt et imperatores romani qui toti orbi imperaverunt". La relació arriba fins l'any 1622, essent papa Urbà VIII, i una mà posterior ha afegit "1642: 241. Inocentius 10" (f. 234-[239v]), tot i que el text de Christiaan van Adrichem arriba només fins al 1585, data de la mort de l'autor (veg. Adrichem 1626: 199-200). El volum fa 225 x 160 mm.
[EMJ; MTS]
|
