• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 394

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de la Universitat Signatura: Ms. 18 Signatures antigues: P.301, 33, X-8-31, 2-3-15, 21-3-15 Data: 1572 c. Llengua:  Català, llatí Suport: Paper Mides: 230 x 170 mm Folis: F. 1-208 en llapis (antiga: p. [1]-59) Copista: Diverses mans Enquadernació:  Pergamí reutilitzat, amb un document de 1351 Llom: "Moix. Cicerón. Traducción catalana" Procedència:  Del convent de Sant Josep de Barcelona Estat de conservació:  Ornamentació: A tota pàgina i a dues columnes. Notes marginals i glosses interlineals. Caplletres acolorides. A [3], dibuixos acompanyant el text Matèries: Retòrica i poètica , Tradició clàssica grecollatina , Traduccions Autor:  Ciceró (106-43 aC). Joan Rafael Moix (doc. 1572-1606). Francesc Garcia (s. XVI) et al. Títol:  [Miscel·lània humanística] Contingut:  F. 1: "Taula de lo que està posat en aquest present llibre. 1572". F. 1 [Nota d'una mà posterior]. "Aquest llibre conté vàrias obras de Ciceron traduïdas unas al castellà y altres al català, per lo doctor [interl. en medicina Rafael Moix, dicípulo de] Francisco Garcia, anyadint a algunas de ellas uns doctes eschòlios". [1] F. 1v: "Historia M. T. C.". Inc.: "Cicero, romanorum oratorum facile princeps". Expl.: "in honore habuit". [2] F. 2-9v [Sentències de Ciceró i Terenci (fins a la sentència 24, en llatí amb la traducció catalana acarada; després, només en català)]. F. 2-3v [Text llatí]. "M. T. Ciceronis sententiae aliquod selectae quoque P. Terentii facundissimas in gratiam studiosae adolescentiae". Inc.: "Commoda quibus utimur, lucem qua fruimur, spiritum quem ducimus a Deo nobis dari et impartiri videamus (Pro Roscio Amerino)". Expl. (sentència 24): "24. A natura ipsa ut eos quos g[e]nuerimus amemus impellimur (3 De finib.)". F. 2-9v [Traducció catalana]. "Algunes sentènties de M. T. C. molt ben triades y també de P. Terèntio molt elegans, fetes per fer bona obra als jóvens affectats en lletres". Inc.: "Nosaltres vehem y entenem que les utilitats de les quals nos servim y aprofitam, la llum o vida de la qual gozam, lo ayre que respiram, Déu omnipotent nos ho dóna y comunica (Pro Roscio Amerino)". Expl. (sentència 127; s'interromp): "127. Millor són regides aquelles coses les quals se tracten ab concell que aquelles coses les quals són regides sens concell. Aquell [...]". [3] F. 11v-118 (p. 2-s. n.) [Ciceró. Pro lege Manilia (text llatí amb dues traduccions catalanes, escolis en llatí de Rafael Moix i índex de Francesc Garcia). Joan Rafael Moix. Ratio imitandi orationem legis Maniliae (en català)]. F. 11v-70v (p. 2-57v) [Escolis]. "Scholia super hunc librum, hoc est, Pro lege Manilia oratio". Inc.: "Ut in explicanda hac oratione"; al marge, "Methodum". Expl.: "ut constat ex Plutarco in eius vitta. Atque haec de tota oratione. Finis". F. 13-72 (p. 5-59) [Text llatí]. Dalt: "Ihesus Christus" i "Virgo Maria". "Pro lege Manilia ad populum oratio"; al marge "Pro quasi in favorem legis Maniliae". Inc.: "Quanquam mihi semper frequens conspectus vester multo iucundissimus". Expl.: "meis omnibus commodis et rationibus praeferre op[or]tere. Latine: Finis. Graece: Telos. τέλος". F. 13-72 (p. 5-59) [Traducció catalana literal a la interlínia (incompleta)]. Inc.: "Encara que me aja a mi aparagut sempre molt gran lo vostre gran ajustament y presèntia molt favorable y agradable". Expl.: "que tots mos profits y utilitats que ere menester tenir en més". F. 75-91v [Traducció catalana]. "Oratió al poble en honrra [interl. y favor] de la lley Manília. 1572". Inc.: "O senyors romans, encara que me aja a mi aparagut sempre molt gran la vostra presèntia [al marge y del poble romà] y agradable". Expl.: "en més que tots mos profits y utilitats. Dixi". F. 92-104: "Index [dalt verborum] in orationem pro lege Manilia a doctore meo longe charissimo Francisco Garcia in laboribus Raphaellis Moix, [ratllat optimus atque preclarissimus et] in ordinem alphabeti". F. 105-114v [Llista d'alguns mots llatins, per ordre alfabètic, amb el passatge corresponent del Pro lege Manilia de Ciceró copiat al costat]. F. 115-116v [Llista d'algunes figures retòriques amb el passatge corresponent del Pro lege Manilia de Ciceró copiat al costat]. "Formularium". F. 117-118v [Joan Rafael Moix]. "Ratio imitandi orationem legis Maniliae". "Ratio imitandi expeditissima haec est ut proposita periodo quam reddere volumus primum easdem coniunctiones aut eas quae idem valeant teneamus; deinde ut observemus eundem numerum insisorum; 3º ut easdem figuras elocutionis adibeamus; et ad extremum ut eadem attributa grammatica, si fieri commode possit, tueamur". Inc.: "Encara que yo sia estat sempre affectat al studi de philosophia". Expl.: "ni qualitat, ni cosa ninguna natural ni de art" [una altra versió del començament al f. 15v]. [4] F. 120-160 [Ciceró. De amicitia (text llatí [incomplet] amb traducció castellana i escolis en català, castellà i llatí de Francesc Garcia)]. F. 120: "Argumento sobre el libro De amicitia. Después del libro De senectud hizo M. T. C. otro llamado De amicizia, al qual tanbién llaman Lelio porque en persona dél habla la obra, y él es mesmo a quien T. Cícero en el libro De senectud introduze mancebo, hablando con Catón, y aquí le pone ya anciano, declarando a Fanio y Scévola, sus yernos, esta materia De amicitia, la qual endreça T. Cícero al mesmo Pomponio ático a quien endreçó el libro De senectud. Dixi". F. 120v: "Scholia [interl. atque permulta et varia genera dicendi] super hunc praesentem librum M. T. Ciceronis, Lelium sive De amicitia, a doctore meo doctissimo mihique longe charissimo Francisco Garcia in lucem aedita atque lucubrata. 1572" [segueixen dos escolis sobre l'obra, en llatí, i un tercer només anunciat; la resta estan intercalats entre els textos llatí i castellà]. F. 121-141 [Text llatí (incomplet)]. Inc.: "Quintus Mutius Augur Scevola multa narrare de C. Lelio, socero suo, memoriter et iucunde solebat". Expl.: "si nihil habeat res vitii". F. 121-160v [Traducció castellana; notes al marge en castellà i escolis en llatí]. "Prólogo de M. T. Cicerón que tracta de la verdadera amistad y primeramente da principio a su obra y la endreça [a] su amigo singular Pomponio áttico". Inc.: "Quinto Mutio Scévola, aquel que fue del colegio de los augures, muchas cosas solía contar y platicar agradablemente de C. Lelio, su suegro"; al marge, glossa d''augures': "adavinadores"; al marge, glossa de 'suegro': "Lelio, el que fue llamado sabio, suegro de Scévola y Fanio". Expl.: "ninguna cosa penséys ni creáys ser más excellente en el mundo que la amistad verdadera. Fin del libro De la amistad". [5] F. 166-194 [Ciceró. Epist. ad familiares, ll. XIII,1-53; text llatí amb la traducció catalana interlineal (incompleta)]. F. 166-194 [Text llatí]. "Argumentum epistolae. Cicero contendit a Memmio ut in gratiam reddat cum patrone epicureo eique locum concedat ubi Epicurus habitaverat". "M. T. Ciceronis Epistolarum ut vocant familiarium liber XIII". "M. T. C. C. Memmio S. P. D.". Inc.: "Etsi non satis mihi constiterat". Expl.: "atque in rem meam contulisse. Vale". F. 166-194 [Traducció catalana interlineal (incompleta)]. Inc.: "Encara que no stava jo prou asegurat". Expl.: "y per amor de mes cosses pròpries". [6] F. 196-198v: "Ratio scribendi epistolas commendaticias a doctore meo Francisco Garcia in lucem edita atque lucubrata". Inc.: "Definitio. Cap. I. Epistola commendatitia est qua aliquem alicui commendamus". Expl.: "sibi concedens". [7] F. 200-206: "Institutiones retoricae ex decretis Aristotelis a Francisco Garcia". Inc.: "Rhetorica, id est, facultas persuadendi in communi intelligentia atque sensu hominum versatur". Expl.: "temporis, locy, instrumenti et modi. Atque haec de deliberatione". [8] F. 207: "[D]e officio discipulorum compendiosissima praeceptio ex Quintiliano". Inc.: "Plura de officio docentium locutus". Expl.: "nisi faciata tradentis accipientisque concordia. τέλος. Finis". Observacions:  Miquel (1958-1969: I, 21) ja va observar que algunes de les obres que esmenta l'índex (f. 1) no ens han pervingut. Es tracta de les numerades al ms. com a 6, 9 i 10: "[...] 6. Item, [interl. de Ciceró] lo Somni de Scipion ab comentari y en [lla]tí y romans [...]; 9. Item, part del llibre 2 de les matexes epístoles [i.e. de Ciceró], en romans [...]; 10. Item, un índice de la oratió Pro Archia poeta" (f. 1). La "Ratio imitandi orationem legis Maniliae" dels f. 117-118v és copiada al marge esquerre del foli; el marge dret estava destinat al text llatí del Pro lege Manilia, del qual només es va copiar el mot inicial, "Quamquam". A [3] (f. 56v-67v) el text s'ha completat amb el dibuix de figures, en tinta, que s'han omplert encara amb més text i en dues de les quals es llegeix el nom de Joan Rafael Moix (f. 60v i 63v,); dues més són anagrames de Moix (f. 56v i 61v). Al f. 117v [3], notícia sobre les activitats professionals del metge Joan Rafael Moix, que indica que es troba en "tal occasió que a ningun bon metge pot faltar gana ni affectió, perquè à-sse'm acomanada la cura de la persona molt valerosa y esforçada del poderosíssim [interl. cavaller] senyor don Juan de àustria"; per a les dades biogràfiques que aporta Moix a [3], veg. Rubió i Balaguer 1984-1986: II, 232. Un metge homònim és documentat el 1606 en la venda d'un censal mort (BC, Perg. 519, R.21497). Podem datar [6], probablement, l'any 1572; cf. f. 196: "Constare eam [i.e. epistolam commendatitiam] autem ex duobus generibus facile perscipi potest ab iis qui XIII Epistolarum familiarum M. T. Ciceronis hoc anno MDLXXII, Iº die calendarum iunii audierunt". [EMJ; MTS] Bibliografia:  DESCR.: BUB, ms. 1359, p. 422. Miquel i Rosell 1958-1969: I, 21-23. Mateu Ibars, J. 1971: 71, 74, 123-124, 126, 130. Arnall 1977: 259-260. Rubio Fernández 1984: 27. [7] Robles 1979: 351. Repertori 1474-1620: II.1, 71-75. // EST.: Sobre Moix veg. Torres Amat 1836: 421-422. Rubió i Balaguer 1984-1986: II, 231-232. Danon 1971. Calbet; Corbella 1981-1983: II, 145. Coroleu, A. 2013. Clàssics i moderns 2015: 9-34 (B. Taylor).